Guanyadors del concurs de microrelats en blog 2019

CATEGORIA JUVENIL


TAPA'M ELS ULLS


https://microrelatsenblog.blogspot.com/2019/03/tapam-els-ulls.html


CATEGORIA ADULTS


AH! AQUELLA TOMBA!


https://microrelatsenblog.blogspot.com/2019/04/ah-aquella-tomba.html

Felicitats als guanyadors!

RES

El primer raig de llum ha decidit entrar en el moment més oportú per la porta; no he parat ull en tota la nit i sembla que el cap m’hagi d’explotar. Un frec de pell contra pell, el teu petó al coll i un bon dia passat per una boca seca, em fan veure que l’essencial és invisible als ulls. No has aparegut amb l’esmorzar a les mans, no has xiuxiuejat fins a l’infinit i tornar infinitament de cops. Aleshores recorda’m que res és etern, res és per sempre, res és mai, res és orgull.

ATRAPADA

Sabent que allo no li feia cap be, continuava atrapada en aquell mal somni, que tot i aixi desperta no desapareixia. Estancament, por, inseguratat... pero el que ella no sabia era que l'essencial es invisible els ulls: l' amor propi.

EL MEU AVI

En obrir  la porta del laboratori me'l vaig trovar allà, com sempre. Treballava dia i nit amb el seu projecte.

S'ha d'estar sonat. Una màquina del temps?  Si realment hagués estat possible, ja s'hauria inventat!

Em vaig recolzar un segon, l'havia de convèncer perquè baixés a sopar. Quan… de sobte… una palanca es va activar… i… l'essencial es invisible als ulls!

PLOVIA

Plovia sense parar, i cada gota que queia eren dos llàgrimes més que sortien dels meus ulls. Recordava el camí que aquell petit individu va recòrrer al meu costat. No m'esperava aquesta decisió del destí, però així va ser. Aquells ulls blaus, intensos de mirada clara, que mai podré treure dels meus pensaments, un dia es van apagar. L'essencial és invisible als ulls, i encara que ja no la vegi, la segueixo estimant tant com quan estava aquí al meu costat. No, no era només un gat…

EL TREN

Viatgem en un tren de nom “Vida”. I a cada estació que s'atura, només desitgem que no sigui la última, no en volem baixar. I és que l'essencial és invisible als ulls, així que, escolta als grans, juga amb els petits i no et tiris mai del tren. No és perdre el temps, sinó guanyar moments.

INVISIBILITAT

Un silenci dens i fred i incòmode i, tal vegada, nociu i pervers s’ha instal·lat entre els dos. Cap d’ells sap perquè s’ha esberlat la seva perpètua relació, però si l’essencial és invisible als ulls, aquest binomi ha perdut l’essència i només hi resta la invisibilitat. Res. La rutina s’arrossega com una serp famolenca entre els llençols. I tanmateix resten junts com dos cossos inerts esperant l’albada. Dos ànimes que bateguen anhelant un nou dia, una nova llum, un nou demà.

RESPIRA

Per què dius que l’essencial és invisible als ulls?

Les coses que importen no es poden veure.

Com quines?

Com l’amor, la solidaritat, la salut, la pau, l’honestedat, l’esforç, l’empatia, la música... jo què sé, n’hi ha tantes com aigua al mar.

Però hi ha moltíssimes coses que són essencials per viure i que sí que es veuen, com els diners i els aliments...

Accepto que tot això que dius és important, malgrat tot, el més essencial continua sent invisible als ulls.

I què és?

L’aire que respires.

MALSON

Porto treballant molts anys dia i nit, no tinc amics ni tampoc família als qui estimar, però al cap i a la fi tinc molts diners; per què, doncs, m'avorreixo? —vaig pensar—. Es clar, segur que es perquè no parlo ni miro ni escolto ningú des de fa molts anys.

Tots aquests que porto sense treballar els hauria pogut aprofitar tot aquest temps per estar amb algú.

De sobte em vaig despertar i vaig pensar "l'essencial és invisible als ulls".  Sort que tot això havia estat un malson.

 

AH! AQUELLA TOMBA!

-Ah! Aquella tomba! És la d'en Xicu Boig: va dedicar els seus últims anys a descobrir què en queda del forat d'una rosquilla  - la seva essència – després de menjar-te-la. En Xicu no sabia que l'essencial és invisible als ulls. Morí d'un atac de sucre.

La Dra Aristó sentint allò obrí uns ulls com plats i esclafí a riure. Unes riallades que posaven fi a mesos de recerca motivada per un críptic epitafi d'un cementiri abandonat d'un poblet de muntanya «Buscar l'essència del forat el portà al forat».

ULLS EXPRESSAMENT CECS

Les empentes primer i, de seguida, els cops de porra, les puntades o, fins i tot, les bales de goma, s'acarnissaven tot d'una contra aquella gent que, massa confiada com sempre, només volia exercir un dret tan evident com el de votar. Tot de càmeres, ulls més enllà del moment, desaven deleroses tots els detalls de l'escena. Només dos anys després, en el judici dels fets, els jutges dictaminaven que l'essencial és invisible als ulls i que qui gemega és simplement perquè ha rebut. Tururut.

 

 

 

 

TANCA ELS ULLS PER VEURE

En el seu reflex hi veu una dona de mirada perduda; a l’altra banda del vidre, s’hi superposa la figura estirada i absent de qui ho ha compartit tot amb ella. Com si mirés per la finestra d’un tren en marxa, veu passar les estacions de la vida. Tanca els ulls ben fort i una mà sobre l’espatlla la relaxa, mentre els llavis, que tant ha estimat, li xiuxiuegen que l’essencial és invisible als ulls i que ell ara forma part d’ella. Somriu, obre els ulls i deixa el reflex enrere.