Mirades de preocupació mentre ens anàvem estrenyent cada cop més. El degoteig de nouvinguts era inacabable i la situació començava a ser insuportable. La tensió creixia per moments... I de sobte va passar el que havia de passar: el primer que havia arribat cridà: “Ens mantindrem fidels al nostre destí!”... i vam caure totes juntes de l'aixeta, podent assaborir el petit moment de llibertat que vam tenir quan vam quedar totes escampades pel safareig.
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs
