divendres, 24 de març del 2017

Seducció entre línies


L’havia conegut a la biblioteca. Desitjava veure’l, palpar-lo, sentir-lo. Era una veu harmoniosa encaixant a la perfecció dins d’un pentagrama que era jo. Contava la vida que anhelava, connectava amb la millor versió de mi mateixa. Marxar amb ell era un premi. Però no sempre podia… Avui en gaudia una altra dona. La gelosia em devorava. Vaig córrer cap a ella. Folla, vaig arrencar-li el llibre de les mans. Trencant-ne les pàgines rabiüda, amb les paraules desplomant-se, vaig sentir-me alliberada.



dijous, 23 de març del 2017

Una breu història d'amor

Em miro al mirall del bany de la biblioteca. Sorprès. Descobreixo que tinc el cos de papallona. Ens mirem. La papallona i jo. Enceto conversa.
“Papallona, una de les paraules que més m’agraden. Es bonica en molt idiomes. Mariposa, butterfly, papillon, farfalla o borboleta"

Ens tornem a mirar. Somriu i toca el dos...


dimarts, 21 de març del 2017

Per les lleixes de Juvenil

- Una altra caixa?
- Una altra
- 50 llibres?
- 50
- La mateixa tarja?
- Sí: "Per les lleixes de Juvenil - O.M."
D'uns mesos ençà aquesta era la conversa habitual del 1er dijous de mes a la petita biblioteca. I també ho era el somriure murri d'un vellet que, llegint un diari, escoltava la conversa. L'Ot el tornava al seu lloc, sortia discretament, pujava al cotxe, mirava les caixes pendents de repartir… i era molt feliç. De casa massa pobra, fins als 20 anys no havia conegut la literatura. Ara era ric.


dimecres, 15 de març del 2017

A-mor a l'art

Peluda, discreta, primera de la seva promoció, feia els encàrrecs silenciosament estenent el seu art en forma d'orificis.
L'olor del paper mesclat amb el de la cola l’enganxà en aquell món. Conscient que gaudir d'aquella professió, volia dir posar la seva vida en perill -cada vegada que perforava aspirava substàncies tòxiques- i tossuda de mena, no volgué canviar de feina i morí jove.

Actualment, companyes rosegadores de biblioteca, la recorden i l’homenatgen en record a tal preuat ofici.

Ara deu fer uns quaranta anys...

Ara deu fer uns quaranta anys, anava a la biblioteca que ara es diu Pere Blasi, per veure'm amb el meu estimat. La biblioteca era petita, tenia poques taules i pocs llibres però sempre hi havia bons llibres per llegir. Ell i jo sempre ens asseiem junts a la mateixa taula dia si i dia també. Recordo la seva olor de tabac, una forta olor que se li enganxava a la roba, als cabells i a les mans.

Mai he deixat d'anar a les biblioteques veïnes però tot i així sempre em persegueix la seva olor.