Ei, tio, no vens a jugar amb nosaltres?
Ell es va aturar davant la porta de la biblioteca. Feia un sol espaterrant, un dia esplèndid per corrinyar pels camps. Es mostrava dubtós; restava immòbil.
Va començar a caminar oscil·lant, insegur, cap als seus amics. Això sonava bé.
-Però què carai -va pensar. Si llegir és una aventura.
De sobte es va girar i va arrancar a córrer biblioteca endins. I va esbossar un somriure inevitable de satisfacció. Ara comença l'acció.
