Des de l'ampit de la finestra va albirar com un home d'aspecte cantellut rondava pels voltants de casa seva, un mas envoltat de terra fèrtil, a les foranies del poble.
Cada dia al vespre els observo com s’allunyen pel caminet de
casa.
Després d'una llarga espera, el veieren pujar a la tarima i posar-se davant del micròfon. Estigué divagant molta estona exaltant les qualitats del país, com amant que s'acomiada per sempre de la seva estimada. Quan finalment digué les paraules que tots esperavem "Aquesta nit arribaran les tropes. No diré que heu de lluitar però si que espero que protegiu allò que estimeu, aquesta terra i la seva gent. Deixo el meu carrec, per unir-me a la lluita. Ens mantindrem fidels. I no ens rendirem."
Vam arribar a la vora de l'aigua, panteixant després de la corredissa a través del bosc. Em vaig mirar el braç esgarrinxat, la sang rajava però no notava dolor. El riu baixava brau i amenaçador. Les roques negres formaven una gola que amplificava el seu rugit lúgubre. El Jan mirava fixament el remolí als nostres peus. Jo mirava al Jan. Rere nostre les veus s'anaven apropant "Jan...! Jordi!..." Ens vam donar la mà i sense mirar-nos vam murmurar tots dos alhora: "Ens mantindrem fidels..."
Vam discutir per una estupidesa, ho sé i així i tot, em va fer mal. No tornarà a passar. Ens mantindrem fidels a l'amor, a la sinceritat i a la comprensió. Ens mantindrem fidels a nosaltres mateixos, perquè ser infidel a un mateix és el pitjor per la convivència amb l'altre i per la pròpia supervivència. Ens mantindrem fidels en el respecte vers un i vers els altres. I intentarem no faltar a tot allò bo construït en el passat i que, encara en la distància, de temps i/o espai, es manté alçat.
Encara que em mori per tornar a
veure el teu somriure, encara que moris per intentar canviar uns fets, ens
mantindrem fidels en els records del que un dia va ser un gran amor, un gran
fracàs...
Ens mantindrem fidels era el subtítol de la història. El títol era: he vist néixer aquest amor fins i tot abans que vosaltres. És un amor tan bell com el nostre. Ves i estima-la també.
Si us hagués demanat una promesa de fidelitat, un jurament d’acompanyar-me per sempre, no sé si l’haguéssiu complert. Ens mantindrem fidels va ser només un pensament meu, sense cap garantia de res. Jo sí m’he mantingut fidel a vosaltres, vosaltres no. Jo us busco cada dia, us busco i us agombolo de la millor manera que sé, però és una fidelitat no corresposta.
Era gran, soltera, sense amigues. Vivia en una casa vella, amb un portal gros i corcat. Vestia de negre i tenia molts de gats. La gent li deia la senyora dels gats. Voltava de nit pels carrers remenant les escombraries. No parlava amb ningú, vaja, només amb els seus gats. Era la típica senyora que parla amb els gats.
Un dia van obrir un restaurant xinés prop de casa seva i, evidentment ella va percebre la preocupació. Va reunir-lo a tots i els va dir: “-Passi el que passi, ens mantindrem fidels!”
- Ostres, Fidel, que no és tan difícil. Només es tracta
de que en el moment d'acceptar el nomenament, tu i la resta de càrrecs electes
digueu tots junts: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest
poble”. Són deu paraules mal comptades, no em puc creure que no siguis capaç de
recordar-les. Va, torna-ho a provar.
Aleshores, a les portes d'aquell cementiri, la llum de la
lluna provocava un efecte fantasma, juntament amb les escultures d'àngels sobre
algunes tombes. Era allà, Johan Wildfred, mort el 23 de juny de 1888, i a sota
una inscripció "Ens mantindrem fidels". Al costat, l' Elena de Wildfred, 22 de juny
de 1888. S´hauria suïcidat Johan després de morir la seva esposa?, vet aquí la
inscripció, si fos així, l´ànima no descansaria en pau pel sentiment tant trist
d'haver perdut la seva estimada.
Vam arribar amb ell de la seva estimada terra, molt lluny
d’aquí, ja fa molt de temps. Ell mai es va adaptar i sempre la va enyorar. A
vegades renegava d'haver deixat casa seva. Ell era així. Però nosaltres vam
créixer i ens vam educar en aquest indret que ara és la nostra pàtria. Ja no hi
és amb nosaltres i ens has deixat desconsolats. Però sempre ens mantindrem
fidels al teu exemple pare, i a aquesta terra que tu ens has fet nostra.
 |
| Il·lustració de l'autora del microrelat |
Els
anys són capes de saviesa, que s’amunteguen en la nostre pròpia història, any
darrera any, en una professó de ritme constant imparable. El gruix de cada una,
la posem nosaltres mateixos a cop d’experiències viscudes.
Tota la vida netejant el seu despatx. Tenia curiositat per aquella llibreta enterrada entre papers. Què hi havia escrit vostè a la llibreta? L’últim dia que vaig venir a netejar abans de jubilar-me, en vaig atrevir a obrir-la: “Teresa, em pregunto perquè quan arribes a casa surto a caminar cap enlloc. Els nostres silencis parlen de nits mai viscudes i d’un amor que viu en les pàgines d’aquesta llibreta”.Vaig sentir soroll i vaig tancar de cop la llibreta i vaig pensar: ens mantindrem fidels.
