“L'essencial és invisible als ulls”. Cada dia,
sortint de l’escola, en travessar el carrer, els regalava una frase. Sentenciava
amb la mirada perduda en un horitzó que mai no havia vist ni veuria. Observà de
lluny com acaronava el musell del seu gos. S’havia estintolat plàcid sobre els
seus peus. No entenia la seva enteresa. La vida no havia estat generosa amb ell.
Dormia brut, sobre cartrons al carrer. “Invisible”, va cridar el cec, i el
pigall es va aixecar d'un bot per tornar a fer-li d'ulls.
