RES

El primer raig de llum ha decidit entrar en el moment més oportú per la porta; no he parat ull en tota la nit i sembla que el cap m’hagi d’explotar. Un frec de pell contra pell, el teu petó al coll i un bon dia passat per una boca seca, em fan veure que l’essencial és invisible als ulls. No has aparegut amb l’esmorzar a les mans, no has xiuxiuejat fins a l’infinit i tornar infinitament de cops. Aleshores recorda’m que res és etern, res és per sempre, res és mai, res és orgull.

EL TREN

Viatgem en un tren de nom “Vida”. I a cada estació que s'atura, només desitgem que no sigui la última, no en volem baixar. I és que l'essencial és invisible als ulls, així que, escolta als grans, juga amb els petits i no et tiris mai del tren. No és perdre el temps, sinó guanyar moments.

INVISIBILITAT

Un silenci dens i fred i incòmode i, tal vegada, nociu i pervers s’ha instal·lat entre els dos. Cap d’ells sap perquè s’ha esberlat la seva perpètua relació, però si l’essencial és invisible als ulls, aquest binomi ha perdut l’essència i només hi resta la invisibilitat. Res. La rutina s’arrossega com una serp famolenca entre els llençols. I tanmateix resten junts com dos cossos inerts esperant l’albada. Dos ànimes que bateguen anhelant un nou dia, una nova llum, un nou demà.

AH! AQUELLA TOMBA!

-Ah! Aquella tomba! És la d'en Xicu Boig: va dedicar els seus últims anys a descobrir què en queda del forat d'una rosquilla  - la seva essència – després de menjar-te-la. En Xicu no sabia que l'essencial és invisible als ulls. Morí d'un atac de sucre.

La Dra Aristó sentint allò obrí uns ulls com plats i esclafí a riure. Unes riallades que posaven fi a mesos de recerca motivada per un críptic epitafi d'un cementiri abandonat d'un poblet de muntanya «Buscar l'essència del forat el portà al forat».

ULLS EXPRESSAMENT CECS

Les empentes primer i, de seguida, els cops de porra, les puntades o, fins i tot, les bales de goma, s'acarnissaven tot d'una contra aquella gent que, massa confiada com sempre, només volia exercir un dret tan evident com el de votar. Tot de càmeres, ulls més enllà del moment, desaven deleroses tots els detalls de l'escena. Només dos anys després, en el judici dels fets, els jutges dictaminaven que l'essencial és invisible als ulls i que qui gemega és simplement perquè ha rebut. Tururut.

 

 

 

 

TANCA ELS ULLS PER VEURE

En el seu reflex hi veu una dona de mirada perduda; a l’altra banda del vidre, s’hi superposa la figura estirada i absent de qui ho ha compartit tot amb ella. Com si mirés per la finestra d’un tren en marxa, veu passar les estacions de la vida. Tanca els ulls ben fort i una mà sobre l’espatlla la relaxa, mentre els llavis, que tant ha estimat, li xiuxiuegen que l’essencial és invisible als ulls i que ell ara forma part d’ella. Somriu, obre els ulls i deixa el reflex enrere.

 

 

SHHH

Ell va voler encendre la llum de la tauleta de nit.
Ella li va agafar la mà i, posant-li el dit índex als llavis, li va dir:
-Shhh, l'essencial és invisible als ulls.
El va besar amb els seus llavis carnosos i van seguir fent l'amor tota la nit.

INVISIBLE

“L'essencial és invisible als ulls”. Cada dia, sortint de l’escola, en travessar el carrer, els regalava una frase. Sentenciava amb la mirada perduda en un horitzó que mai no havia vist ni veuria. Observà de lluny com acaronava el musell del seu gos. S’havia estintolat plàcid sobre els seus peus. No entenia la seva enteresa. La vida no havia estat generosa amb ell. Dormia brut, sobre cartrons al carrer. “Invisible”, va cridar el cec, i el pigall es va aixecar d'un bot per tornar a fer-li d'ulls.

ÉS UN DIA TÍPIC D'ESTIU

És un dia típic d’estiu. Miro el cel. El dia s’aixeca i fa xafogor. Fa dia de platja. Però a l’horitzó s’acosten grans núvols, que creixen i creixen, són blancs i semblen cotó fluix. Passen les hores, la calor s’intensifica, però a poc a poc es fa fosc. Els núvols són al damunt, no són blancs, són grisos, ben grisos. Cauen les primeres gotes, de fons els trons. Plou amb ganes. Els carres petits rius. Llampega i sento forts trons que em fan pensar que l’essencial és invisible als ulls.

 

 

 

 

BOUTADE

L
        '
  E
          S
  S
E
                   N
      C
           I
A
            L
  É
         S
 I
         N
V
    I
          S
   I
  B
                           L
                  E
            A
  L
         S
             U
     L
         L
       S
.