-Ah!
Aquella tomba! És la d'en Xicu Boig: va dedicar els seus últims anys a
descobrir què en queda del forat d'una rosquilla - la seva essència – després de menjar-te-la.
En Xicu no sabia que l'essencial és invisible als ulls. Morí d'un atac de
sucre.
La Dra
Aristó sentint allò obrí uns ulls com plats i esclafí a riure. Unes riallades
que posaven fi a mesos de recerca motivada per un críptic epitafi d'un
cementiri abandonat d'un poblet de muntanya «Buscar l'essència del forat el
portà al forat».
