On la paraula es fa més innecessària

Dalt la carena, nus en la fosca,  la fragància encén la follia del nostre delit. Ensalivem el pit acollidor, pessigollegem la fèrtil panxa i amb afany resseguim camins amagats pel nostre si, peregrinem vers la falda del pubis. Ens aturem on la paraula es fa més innecessària i el bes encén el foc de l’amor i enceta la dansa més secreta. Després, a cau d’orella, et parlo i em parles, que volem que ens escalfi l’alè.

I quan es fa clar tan sols diguem: “No ens toquem. Evaporem-nos amb el nou dia”

Llençols humits

Estens roba  al terrat i l’ aigua et regalima braços avall. Els llençols són ales bategants que s’ inflamen i et busquen . L’ aire embriaga i t’ encén, els fils destil·len gotes afamades. No ens toquem, ens intuïm, sabem bé el que volem. Et gires i em dius: és ara, evaporem-nos.Et prenc  amb avidesa  i sento com  corre el desig , estimbant-se, cercant dreceres ràpides que ens porten a un destí encara més aqüós,  més ardent, més penetrant. Fins  lliurar-nos a l’ abisme. 

Cam desig

És de matinada. Em desperta el desig. Aparto el cobrellit i obro la webcam. Porto calcetes i samarreta i just se'm veu un tros de cintura. M'has dit que sóc perfecta. Intueixo la teva imperfecció. Obro la teva cam, et vull veure gras i vell, desitjant-me. Ets curós en el llenguatge. No ens toquem, l'un a l'altre. Evaporem-nos, si vols. Et dono vida, em dones desig. Ens diem adéu, amb els dits humits, enllefernats.

7 d'abril del 2014

Et veig des de la finestra. T'enfiles al tamboret per fer els vidres, una cama un esglaó més enlaire, un botó de la bata descordat. Sues, amb la vaporeta a les mans. I fas lliscar el mànec -una mà a baix, l'altra a dalt- prement-lo amb força continguda. Em veus, em mires. Els teus ulls se'm claven. T'atures un moment i dues gotes davallen el vidre. Ens liqüem. No ens toquem. Evaporem-nos.

Desig

Apropa’t: vull tenir-te, vull notar el teu cos suau i tebi. Demana-m’ho, suplica-m’ho, però no ens toquem si et plau. Et desitjo ara i aquí i sento com l’anhel m’envaeix; evaporem-nos. Puc imaginar-te: somnia’m, desitja’m, gaudim-ne plegats. La matinada ja és aquí i  el desig no és sinó als nostres pensaments. L’ara és irrepetible.

Eva, podem-nos

Tot i no poder padlar, ja que eden àdbdes i els àdbdes no padlen, pedquè no tenen ni boca ni vocabuladi, sentien la necessitat de comunicad-se. L’Eva eda una oliveda i en Damido un pi pinyoner. Els dies de tdamuntana les bdanques de l’Eva es movien ped culpa dels esbufecs del vent i li feien pessigolles al tdonc d’en Damido, que al ser un pi pinyoner eda molt més alt. Fadt d’aquesta històdia, en Damido ben enfadat, i abans de fotde-li una pinya, li va dir: “No ens toquem més, Eva podem-nos!!”.

La clau contra el clau

Ens besem, rebesem i de seguida ja ens hem tret la roba. Com un insaciable i insondable destí, el camí de les nostres mans i dels nostres llavis sempre troba un inimaginat indret de l'altre cos, on mai, fins ara, no hi havien estat, tastat, sospesat, humitejat, insistit, fet fremir amb aquesta delectança tan intensa, que es fa témer de no poder-la resistir. Mai no ens toquem prou. Però, calla, amor, què sento? Altre cop la clau girant al pany: el meu marit! Evaporem-nos!

Marges

Estenc els braços al teu cos arbrat, palpant tiges com malucs vinclant al vent.

Les mans trèmules resseguint la vall molsosa que davalla cap al prat, repòs plàcid albirant el paradís.

Travesso el congost que enfila el camí , t'entrelligo i escalant plecs de pell bruna arribo sota els turons.

Els dits cecs acaronen els cims de vellut on dues poncelles regalimen mel rosada, l'elixir del desig.

Una punxada em travessa i m'estremeix. Trasbalsat em sento dir “No ens toquem. Evaporem-nos”.

28 de març del 2014

Me’ls imagino ara ja lluny l’un de l’altre, però recordant-se per tot el temps que van passar junts. Molls encara, reviuen aquelles intenses nits a l’espigó de la Platgeta, estirats l’un al costat de l’altre, escoltant el mar, pràcticament rebotits per les onades, sentint que es desitjaven i sabent que algun dia tot acabaria. Ara es diuen “no ens toquem, evaporem-nos, o fem-nos a la marinera o amb vinagreta”. Així és la trista vida de dos musclos que un dia, dins la clova, tant es van estimar.

Una orella a cada cuixa

Les mirades es van creuar, el teu oferiment a cau d’orella quan et vaig conèixer, em va fer decidir entre l’entrevista de feina o jugar amb aquells mugrons que m’apuntaven, alliberant-los de l’opressió elàstica i fer lliscar fins als turmells la blonda que s’endevinava, per mesurar el teu cos a petons.

El cap em digué, de moment no ens toquem. Evaporem-nos, a la vida val més fer cas al què et dicta el cor. 

Així que, vaig acceptar l’oferta de posar una orella a cada cuixa, i el nas peti on peti. 

Whatsapp

CARI: Cuqui, hem d prlar ja! Stem mal dsd fa massa, pro t’stimo tant…

JOAN: T'stimo no nmés x com ets, sinó x com sóc jo quan stik m tu. Tkm*

CARI: Vls parar, smpre m fas l mateix. =(

JOAN:  lol ;)

CARI: Sps, e parlat m l’Erik. Ua deixat m l Sara i vol cmençr d nou,…i nse. Tu…smbla q no vulguis madurar!

JOAN: Amor era nmés na paraula buida fns q vas arribr tu i l vas omplir d significat. Tkm*

CARI: …?  

JOAN: No ens toquem. Evaporem-nos! =3

CARI: Evapora’t tu sol! :’(

(CARI  ha deixat la conversació)

No ens toquem. Evaporem-nos

Serem capaços de tocar-nos i no evaporar-nos? Podrem resistir l'embat dels cossos sense desfer-nos? Podré mirar-te als ulls i defugir el desig que proclamen? Podràs resseguir-me les valls i no sentir el gust de la set? S’estroncarà el bram i la follia que brollen en només pressentir-nos? Desem la fam a les golfes i ofeguem el batec que ens creix allà on davalla el melic. Només així aturarem les broques embogides que cremen en  l´hora en punt del plaer.

És senzill.No ens toquem.Evaporem-nos. 

24 de març del 2014

Un nus de sentiments que es sostenen per un fil d’esperança…una esperança cega d’amor a la teva essència.

En aquesta nit eterna  els teus ulls brillen per mi en la foscor. Impol·lut, el cor em batega a ritme accelerat. Cel de flames, mar de plata, claror incerta de desig, sentiments reprimits a un sol instant…

T’apropes a mi, i els teus llavis embriaguen els meus sentits, i en la immensitat de les nostres mirades  ens diem en el més absolut silenci, no ens toquem, evaporem-nos…

24 de març del 2014

Et miro, com si poués en tu, tot allò que puc veure endins i que sé que pot sadollar la meva set. Em mires, nu del tot, d'una nuesa en la mirada que va molt més enllà de l’absència de roba i de la pell en la pell, esborrant distàncies i barreres. Els meus dits et freguen la galta, com si digués No ens toquem. Les teves mans em dibuixen mapes de plaer sobre el meu cos i els colors es van fent més càlids i intensos. Ens embolcallen. Som eteris i sabem volar. Ens llepem i xiuxiuegem: Evaporem-nos.

21 de març del 2014

Sexe i riure eren la teva combinació explosiva, la teva sagrada escriptura. El passat deixava d’existir i el futur una estupidesa. Vaig pujar a la nau al mateix compartiment que tu i  vaig dir “hauria de..” em vas tallar en sec, vivies ancorat a res i jo vivia a sotracs,  en el desconsol i tu en el plaer. Tu eres un idiota feliç quan em vas dir no ens toquem, evaporem-nos. Vaig saber que m’havia enamorat d’un monstre de set sexes. Per a tu viure era sexe i jo encara no havia après a viure.

20 de març del 2014

Un instant que perdura a dins l'eternitat, però quan el perceps només és un record. I en la cerca perduda d'aquest intens moment estàs al meu costat, lluitant amb el desig contra la mediocritat.

No ens Toquem. Evaporem-nos. Un núvol de partícules on l'essència del Jo es barreja amb el Tu, i formem el Nosaltres per a tornar a ser Jo.

I t'abraço i t'estimo, perquè no estic complert, perquè per un instant al teu costat, el cercle està tancat.

I ara que es torna a obrir vull tornar a començar.

Sensacions

Sensació de buidor en una vida materialment plena.

Sensació d'un desig incontrolable per desfermar un cavall salvatge.

Sensació de voler a cada mil.límetre de la pell del meu cos el plaer d'unes mans voluptuoses i tendres.

Sensació de sentir un dolç massatge que em faci humitejar els llavis i el més profund del meu ésser.

Sensació d'imaginar plaer al cim dels pits, al llarg del coll, al voltant de la cintura i als palmells de les mans. 
La sensació de no ens toquem. Evaporem-nos

                     

13 de març del 2014

Obrir l’ordinador, clicar el teu nom com si volgués apropiar-me de tu.

Descobrir els teus mots amb la il·lusió de les primeres trobades.

Llegir com les teves lletres es posen en els meus llavis, besant-los i fent volar

papallones a dins del meu cos.

Sentir les paraules escrites recorre dolçament  la meva pell fins aturar-se en els racons més sensibles.

Gaudir plegats i escriure’ns moments de passió.

Seguir en el nostre núvol, sense voler cap dels dos tallar aquest lligam.

No ens toquem. Evaporem-nos.

BASES DEL CONCURS MICROREL@TS ERÒTICS

• Hi poden participar totes les persones físiques majors de 18 anys.
• El microrelat no pot excedir en cap cas els 500 caràcters, espais inclosos.
• El tema està relacionat amb l'erotisme i us proposem de redactar un microrelat eròtic de manera fina i bonica.
• Les obres han de ser originals i inèdites.
• Existeix una sola categoria, en la qual podrà concursar tota persona que ho desitgi major de 18 anys.
• La participació en aquest concurs suposa el coneixement i l'acceptació d'aquestes bases.
• El microrelat haurà de contenir les frases: No ens toquem. Evaporem-nos.

COM PARTICIPAR-HI

S'haurà d'enviar el microrelat per correu electrònic a torroella@cpnl.cat o bé a biblioteca@torroella-estartit.cat. L'assumpte haurà de ser: microrel@ts en blog. En el cos del missatge hi haurà d'haver un telèfon de contacte, un nom o pseudònim.

A mesura que es vagin rebent els microrelats, s'aniran publicant al blog del concurs http://microrelatsenblog.blogspot.com, i també es penjaran al Facebook de la Biblioteca Municipal Pere Blasi.

QUÈ ES VALORARÀ

• Que els microrelats no superin els 500 caràcters, espais inclosos. Els microrelats que els superin quedaran automàticament fora de concurs.
• L'originalitat del text.
• La qualitat lingüística i literària.
• Que no superi el termini de presentació

TERMINI

Podeu enviar els vostres relats a partir del dia 10 de març i fins al dia 13 d'abril.

JURAT

Hi haurà un jurat qualificat del món de la literatura i la llengua catalanes per valorar els microrelats.

PREMIS

Hi haurà dos premis: 

• Premi a l'originalitat
• Premi a la qualitat literària.

Els premis es faran públics el 22 d'abril, a les 20 h, a la biblioteca, just abans de la celebració de la revetlla de Sant Jordi, que aquest any anirà a càrrec de l'Albert Estengre amb la narració de contes de caire eròtic.

Tots dos premis constaran d'un val de 100 € per gastar en llibres.

La Biblioteca i l'Oficina de Català es reserven el dret de no acceptar ni publicar relats que incloguin paraules de mal gust, ni referències sexistes, ni relats que incitin a la violència o a la desconsideració envers les persones per qualsevol raó (sexe, raça, religió...), i en general que vagin en contra dels valors humans elementals.

CONCURS DE MICROREL@TS ERÒTICS

La Biblioteca Municipal Pere Blasi, juntament amb l'Oficina de Català de Torroella de Montgrí (Consorci per a la Normalització Lingüística), han mobilitzat de nou la xarxa social Facebook per tal de recollir un munt de microrelats amb motiu de la diada de Sant Jordi.

Per això, ens hem aventurat a organitzar el Concurs de microrelats eròtics i us proposem d'escriure'n un sobre qualsevol temàtica relacionada amb el sexe, el desig i els moments intensos que desperta sempre una situació eròtica. 

Sabem, però, que és difícil condensar una història en 500 caràcters, però tot és possible si tenim ganes de comunicar-nos i, per aquest motiu, volem que tothom s'engresqui a participar-hi, perquè aquest projecte és una manera bonica de propiciar les relacions interpersonals i de fomentar la narrativa creativa a través de les xarxes socials.

Enguany, a més, celebrem el centenari del naixement de Joan Vinyoli, un dels més grans poetes catalans del segle XX, i probablement el més influent entre les generacions posteriors de poetes catalans.

Com a homenatge a aquest gran poeta, hem triat el següent poema, el qual conté dues frases que haureu d'introduir en els microrelats que ens envieu: No ens toquem. Evaporem-nos.

        AVENTURAR-SE

Aventurem-nos un matí d'abril

a recórrer a ple sol, insinuat només,

les avingudes netes fistonades d'herba

d'aquest jardí sense encara records.

Anem fins a l'umbracle a reposar,

sense dir res, sentim-nos l'un

molt prop de l'altre. No ens toquem.

         Evaporem-nos.

Moltes gràcies!

Tot l'equip que hem organitzat el concurs us agraïm molt la vostra participació i us convidem a seguir participant en les properes edicions.

 

Els guanyadors d'aquesta primera edició han estat:

 

• El millor microrelat jove per: Judit Gruas, amb el microrelat del 19 d'abril
• El microrelat més original per: Rufus Green, amb el microrelat titulat "Eua"
• I el microrelat més ben valorat literàriament per: Anna Mir, amb el microrelat titulat "Paraules i estralls"

Microrelat 19 d'abril (microrel@t jove)

Era bonica i el vestit blanc li arribava fins als peus. No era difícil notar com mentia en dir “ens mantindrem fidels”. La cara se li posaria trista quan li fessin prometre amor etern i no podria evitar la llàgrima que baixaria buida. Tot seguit, marxaria evitant les cares de desconcert, contenint els crits de frustració. No estava feta per això, ningú va gosar aturar-la quan va córrer fins al penya-segat des d’on, amb un crit, desplegà les ales blanques que la van enlairar. Somrigué.

Ens coneixem?

El desconcert el neguitejava; el rostre d'aquella dona li resultava familiar, però irreconeixible. Un lleu somriure d'ella li va il-luminar per un instant la mirada, abocada al seu interior. Garbellà entre els pocs records per trobar el seu nom mentre ella li xiuxiuejava dolçament:"Ens mantindrem fidels". I malgrat no entendre'n el sentit , aquests mots li acaronaven el cor i li donaven escalfor en aquell món tan confús que s'havia instal-lat a dintre seu.

La teva amant

La teva mirada tendre ha seduït el meu cor embriagant els tots meus sentits. Escalo cap a tu com donzella misteriosa arribant al teu castell. El teu foc  de drac majestuós m'escalfa. Em mantindré fidel a tu, allà a la ciutat, seràs llum, anhel. Enyoraré els teus ulls mirant el mar, els teus petons seran mel a la tardor, les carícies em visitaran per primavera i esclataré riallera, com una adolescent.

Parirem amor, seré la teva amant, Torroella, l'Estartit, on retorna el meu destí, un nou estiu.

 

Segon microrelat 19 d'abril

Des de l'ampit de la finestra va albirar com un home d'aspecte cantellut rondava pels voltants de casa seva, un mas envoltat de terra fèrtil, a les foranies del poble.

 

Acoquinada, es va apressar a tancar les portes, es va seure en una butaca i allà va descordar la memòria i recordà qui era ell. Obrí la porta de l'entrada i anà fins a la pèrgola per acollir al seu germà i mentre s'esguardaven, els seus ulls van mormolar: Ens mantindrem fidels.

 

 

 

Microrelat 19 d'abril

Suposo que el problema és que jo no tinc por. A mi no em fas por tu, ni les relacions. Jo no tinc por. Quan m’agrada algú tinc ganes de sentir, tinc desig de compartir. Jo vull estimar i sentir-me estimada. I no m’enamoraré de tu a través d’una pantalla o de wattssapp. Ho entens? –Si. –Jo vull viure, vull sentir, vull estimar. Busco algú per quedar-me’l i que busqui quedar-se amb mi. –M’entens? –Si. –I doncs? –Que si, que tens raó, que ens mantindrem fidels a la teva idea. –N’estàs segur? – No.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Missi

Cada dia al vespre  els observo com s’allunyen pel caminet de casa.

Al principi, un xic de desordre. El menut vol anar a coll, la mare vol que camini, el pare diu que el duu ell. Els gossos i el gat negre encara no s’han decidit, però de sobte, com si els hagués picat un mosquit, s’aixequen i s’hi acosten, a l’alçada del pou, el dels records, n’hi dic jo.

Mentre em llepo les potes, penso que ens mantindrem fidels a la família i amb un salt arrenco a córrer fins a trobar-los.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Paraules i estralls

Aquells vespres de trobades, tot filant paraules i notes musicals, feies créixer el somriure en els teus llavis. Jo era lluny i a prop, al mateix temps, del pas del que un no decideix, del vent que t'atrapa i et fa volar amunt fins tocar l'estrella de l'amor. Però el dol punyent de la penombra fa gemegar la nit més trista, i l'udol del desenllaç anuncia la gelada d'un hivern que es preveu erm i dolorós. I perduts a la deriva, tot sagnant cada ferida, ens mantindrem fidels al cicle de la vida.

 

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

 

I no ens rendirem

Després d'una llarga espera, el veieren pujar a la tarima i posar-se davant del micròfon. Estigué divagant molta estona exaltant les qualitats del país, com amant que s'acomiada per sempre de la seva estimada. Quan finalment digué les paraules que tots esperavem "Aquesta nit arribaran les tropes. No diré que heu de lluitar però si que espero que protegiu allò que estimeu, aquesta terra i la seva gent. Deixo el meu carrec, per unir-me a la lluita. Ens mantindrem fidels. I no ens rendirem."

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

21 d'agost de 1941

S'aixecà a punta de clar i es dirigí a l'estació a agafar el tren. Assegut en un banc pensà que feia dies que no menjava però no li importava. Quatre anys després veuria el seu fill que tenia pocs dies quan va deixar-lo per anar al front.

-Què és el primer que li diré?-pensà.

-Ens mantindrem fidels als nostres principis per viure dignament honrant la memòria d'aquells que han lluitat per la llibertat.

Els llavis li dibuixaren un somriure i lentament s'adormí. Faltava poc per la fi del malson.

 

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Ens mantindrem fidels (Microrel@t jove)

No podia abandonar aquella criatura, era la seva última esperança per continuar lluitant. Perdria nombrosos capvespres sense percebre la seva dolça infantesa, sense sentir aquella veu tan tendra. Novells pensaments sorgiren en la seva ment, tindria que batre les ales intensament. Li acaronà les galtes i li regalà un petó, prompte s'acomiadà del menut. Unes fredes llàgrimes regalimaven pel seu rostre, mentre digueren les últimes paraules, "Ens mantindrem fidels". 

 

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Imatge de l'Espriu

Així com els daurats camps de rostoll

s'estenen comes avall fins al mar,

solcats pels regalims de suor rogenca,

amarats per l'olor de temps ancestrals,

vora el blau del mar i guiats

per l'estrella matutina d'una nova albada,

així ens mantindrem fidels.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

 



Fidels a Bach

“Ens mantindrem fidels, Oh, Senyor” és una de les cantates perdudes de Bach. El seminarista que va robar-la, la donà a una meuca.

Ella la va malvendre a un marxant genovès, que morí de tifus camí de Barcelona.

Dos segles d’oblit més tard, la partitura cau en mans d’un músic, soldat per força, en una rectoria a tocar d’Arenys. Està plorant d’emoció quan rep el tret per l’esquena.

 

Al legionario que l'ha mort allò li sembla un pobre botí. S'eixuga el cul amb el solo d'oboè. El troba una mica aspre.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

 

El riu

Vam arribar a la vora de l'aigua, panteixant després de la corredissa a través del bosc. Em vaig mirar el braç esgarrinxat, la sang rajava però no notava dolor. El riu baixava brau i amenaçador. Les roques negres formaven una gola que amplificava el seu rugit lúgubre. El Jan mirava fixament el remolí als nostres peus. Jo mirava al Jan. Rere nostre les veus s'anaven apropant "Jan...! Jordi!..." Ens vam donar la mà i sense mirar-nos vam murmurar tots dos alhora: "Ens mantindrem fidels..."

 

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

L'altra banda

Han seguit un camí enfangat i irregular. Han patit fred, misèria, gana i malalties. Fugen d'un món que s'ensorra i es mor. Morts que han quedat a les vores de camins i carreteres, ferralles d'una derrota. I només una esperança: arribar a l'altra banda arrossegant els peus nafrats i l'ànima desfeta.

 

És de nit quan creuen la frontera. S'agafen les mans i miren enrere cap a la pàtria perduda. I amb les muntanyes per testimoni tots diuen a la vegada:

 

—Ens mantindrem fidels!

 

Cliqueu aquí per veure les bases

Fidels al nostre amor

Seurem a tocar de l’aigua,

i quasi sense adonar-nos,

ens agafarem les mans,

com sempre.

 

I sentirem  la força,

 d’aquest amor,

que neix de tant endins,

 de les nostres ànimes.

 

I tot mirant-nos als ulls,

sabrem sense dir-nos-ho,

que ens mantindrem fidels,

al nostre amor, per sempre.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Segon microrelat 18 d'abril

Després d'heretar la casa s'enfilà a les golfes. Hi havia una finestra que deixava travessar una anèmica llum entre les lamel·les de la persiana, potser per això va ensopegar amb el cove, que quedà trabucat per terra enmig d'un escampall d'andròmines plenes de pols. Es fixà en una escultura que unia Sant Sant Jordi, el drac, la princesa, la rosa i el llibre. Els acaronà. I heus aquí que es van sentir unes veus que corejaren una frase: Ens mantindrem fidels per sempre.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

 

Microrelat 18 d'abril

Vam discutir per una estupidesa, ho sé i així i tot, em va fer mal. No tornarà a passar. Ens mantindrem fidels a l'amor, a la sinceritat i a la comprensió. Ens mantindrem fidels a nosaltres mateixos, perquè ser infidel a un mateix és el pitjor per la convivència amb l'altre i per la pròpia supervivència. Ens mantindrem fidels en el respecte vers un i vers els altres. I intentarem no faltar a tot allò bo construït en el passat i que, encara en la distància, de temps i/o espai, es manté alçat.

 

 

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

EUA

Ja des de ben petit que convivia amb aquell gran probuema, per això mateix intentava evitar-ua, tot i que a vegades era bastant difíciu i compuicat. De petit, eus seus companys de cuasse sempre n’havien fet mofa, i més cada vegada que pronunciava eu seu nom: Carues Cuaret Couoma. Ues sessions amb el uogopeda havien produït una millora important però, tot i això, ell es sentia compuetament acompuexat. I més quan va llegir ues bases del concurs,...i aquella maueïda frase: “ens mantindrem fideus”.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Segon microrelat 17 d'abril

Encara que em mori per tornar a veure el teu somriure, encara que moris per intentar canviar uns fets, ens mantindrem fidels en els records del que un dia va ser un gran amor, un gran fracàs...

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Microrelat 17 d'abril

Ens mantindrem fidels era el subtítol de la història. El títol era: he vist néixer aquest amor fins i tot abans que vosaltres. És un amor tan bell com el nostre. Ves i estima-la també.

 

Nosaltres, ens mantindrem fidels en la manera d'estimar.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Microrelat 16 d'abril 2013

Sortint de l’oficina sol tornar a casa de seguida, però els dijous triga 2 hores més a arribar-hi i es queixa davant la seva dona d’estar esgotat per la feina. Ella, les tasques casolanes fetes, cada dia es posa bonica com una diva, surt al carrer i torna a casa poc abans que hi arribi el seu marit. Té classes de francès li sol explicar. Es van casar el dia de Sant Jordi i encara ho celebren cada any, repetint la promesa que es van fer llavors: Ens mantindrem fidels!

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Estels

Pare i fill, en el seu caminar nocturn a la ribera del riu, contemplen els estels. El fill, en veure el deixant llarg i brillant d'una d'elles, pregunta.

Per què hi ha estels fugaços, papa?

Perquè algunes, no gaires, van començar a prendre consciència, defraudades i avergonyides, del que observen a la terra, del seu malmès treball, en veure un planeta farcit de misèria.

Obliden la promesa que es van fer entre elles, “ens mantindrem fidels”, i se suïciden.

Va respondre el pare.

 

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Infidel a la idea

Qui carai va tenir la genial idea? “Ens mantindrem fidels”. Fidels a què? Fidels a qui? I volen que ho expliqui amb només 500 caràcters, espais inclosos. Va home, va! Prous “mals de cap” tinc jo per haver de perdre el temps  amb aquestes bajanades.  M’hi nego rotundament! És més, em nego a creure’m que hi ha cap persona física genialment  enginyosa, capaç d’escriure un text original, inèdit i curt, i que aquest expressi quelcom coherent.

 No, ho sento senyors i senyores, però jo no jugo!

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Microrelat 15 d'abril

Si us hagués demanat una promesa de fidelitat, un jurament d’acompanyar-me per sempre, no sé si l’haguéssiu complert. Ens mantindrem fidels va ser només un pensament meu, sense cap garantia de res. Jo sí m’he mantingut fidel a vosaltres, vosaltres no. Jo us busco cada dia, us busco i us agombolo de la millor manera que sé, però és una fidelitat no corresposta.

Hi ha dies que fugiu de mi, perquè no pugui trobar-vos i em deixeu en silenci: Paraules infidels.

 

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

La dona dels gats

Era gran, soltera, sense amigues. Vivia en una casa vella, amb un portal gros i corcat. Vestia de negre i tenia molts de gats. La gent li deia la senyora dels gats. Voltava de nit pels carrers remenant les escombraries. No parlava amb ningú, vaja, només amb els seus gats. Era la típica senyora que parla amb els gats.

Un dia van obrir un restaurant xinés prop de casa seva i, evidentment ella va percebre la preocupació. Va reunir-lo a tots i els va dir: “-Passi el que passi, ens mantindrem fidels!”

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

 

Microrelat 10 d'abril

Els titelles surten poc a poquet de la maleta: la Rossenda, que té una retirada a la Maria Aurèlia, la Trinquis, la Tereseta... i, tancant el seguici, Mardoqueu guiant el cavall.

Què busqueu? Salom és mort fa anys i han passat tan lentes les hores que no en queden. Que ja no reconeixeu Sinera? Que no trobeu el sepulcre que fou terra dels pares? Ni el somni, ni el sentit?

Digueu: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble i no caldrà que us moriu per no saber com viure.

 

 

Microrelat 9 d'abril

- Ostres, Fidel, que no és tan difícil. Només es tracta de que en el moment d'acceptar el nomenament, tu i la resta de càrrecs electes digueu tots junts: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble”. Són deu paraules mal comptades, no em puc creure que no siguis capaç de recordar-les. Va, torna-ho a provar.

- “Jo, Fidel, em mantindré per sempre més a costa dels serveis públics del poble aquest”

- No anem bé, Fidel. No senyor, no anem gens bé!!

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Sant Jordi

Ens mantindrem fidels; aquestes van ser les paraules que va passar pel cap d'en Jordi en contemplar la seva estimada princesa jaient al costat del drac en el seu bell llit de dosser daurat.

 

Ens mantindrem fidels. Aquesta antiga promesa d'amor de grans enamorats, s'amistançava al costat de la traïció en aquest jaç.

 

Tots van parlar i, àdhuc en els nostres dies, es manté aquest fet com un heroic rescat de la princesa, tot per ocultar la veritat: un homicidi per despit.

 

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

 

Microrelat 6 d'abril

Aleshores, a les portes d'aquell cementiri, la llum de la lluna provocava un efecte fantasma, juntament amb les escultures d'àngels sobre algunes tombes. Era allà, Johan Wildfred, mort el 23 de juny de 1888, i a sota una inscripció "Ens mantindrem fidels".  Al costat, l' Elena de Wildfred, 22 de juny de 1888. S´hauria suïcidat Johan després de morir la seva esposa?, vet aquí la inscripció, si fos així, l´ànima no descansaria en pau pel sentiment tant trist d'haver perdut la seva estimada.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs