Era feliç a la meva terra. Fugint de les bombes i la repressió, em parlaren de països sense fronteres. Vaig endinsar-me en un mar on hi vivien els Déus i ara és un infern que engoleix vides i esborra els noms.
Mans solidàries ens acullen i reconforten. L’amor mou.
Camino albirant un somni, però rotlles de filferro barren el pas. No sóc res, invisible a ulls cecs i silent a oïdes sordes. El passat espanta. El temor retreu.
Cercant la llibertat he esdevingut esclau. Malgrat tot somric: Tinc vida!
