Arribà xop com un ànec a l'estació, el tren ja fumejava, ella ja no hi era. Marxava quan de sobte ensopegà, baixà la mirada i veié un llibre abandonat a l'andana. L'arreplegà i a l'instant el reconegué, havien fruït plegats d'aquella lectura. L'obrí, amb cura, passà unes quantes pàgines rememorant bells records. S'aturà, veié en una pàgina un vers subratllat: "l'amor mou, el temor retreu". Pensà entristit que allò era la fi quan.. aixecà el cap i la divisà lluny, somriguent, picant-li l'ullet.
