Peluda, discreta, primera de la
seva promoció, feia els encàrrecs silenciosament estenent el seu art en forma
d'orificis.
L'olor del paper mesclat amb el
de la cola l’enganxà en aquell món. Conscient que gaudir d'aquella professió,
volia dir posar la seva vida en perill -cada vegada que perforava aspirava
substàncies tòxiques- i tossuda de mena, no volgué canviar de feina i morí
jove.
Actualment, companyes rosegadores
de biblioteca, la recorden i l’homenatgen en record a tal preuat ofici.
