L’havia
conegut a la biblioteca. Desitjava veure’l, palpar-lo, sentir-lo. Era una veu
harmoniosa encaixant a la perfecció dins d’un pentagrama que era jo. Contava la
vida que anhelava, connectava amb la millor versió de mi mateixa. Marxar
amb ell era un premi. Però no sempre podia… Avui en gaudia una altra dona. La
gelosia em devorava. Vaig córrer cap a ella. Folla, vaig arrencar-li el llibre
de les mans. Trencant-ne les pàgines rabiüda, amb les paraules desplomant-se,
vaig sentir-me alliberada.
