Ens vam saltar les normes, teníem pressa. Ni al banc del parc ni a les cinc en punt, vam coincidir just davant d’un semàfor. Els cotxes desfilaven incansables, la ciutat es movia. Tu i jo i el llum en vermell. Ens miràvem, jo reia impacient, tu et movies inquiet. Fins i tot un trist semàfor maldava per separar-nos, quina ironia. Com si no hi haguéssim pensat, vas prémer el botó. Però el verd no arribava, ni l’ambre...Tot d’una em vaig dir: l’amor mou; el temor retreu. I vaig creuar en vermell.
