La Tasca i l'Esperança, dues germanes...

La Tasca i l'Esperança, dues germanes. Una sempre té feina, no para mai quieta i remuga de l'altra que sempre sospira esperant allò que desitja. La mare se les mira, sap que són diferents, però que cada una és el complement de l'altra. L'Esperança és l'aire que necessita la Tasca quan la feina l'ofega i la feina de la Tasca ajuda a l'Esperança aconseguir allò que vol. La mare s'adona que cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança perquè juntes poden aconseguir allò que es proposen.

Bocins de felicitat

Visc en un forat rere la lleixa de novel·la negra. A la tarda observo els infants que miren contes, els joves que fan deures d'escola i els avis que fullegen el diari. Quan per fi surt la lluna, la biblioteca queda buida. Surto del cau enmig del silenci i passejo entre les fileres de llibres. Em cabusso en la lectura d'un d'ells fins que els primers rajos de sol m'avisen que la nit s'acaba. Endreço el llibre i badallant torno cap al cau. Demà gaudiré altra volta d'aquest bocí de felicitat.

COMPANYIA

La meva àvia sempre deia que pobre és aquell qui rep i no dóna, quanta raó que tenia. Jo no me l'escoltava gaire i potser ho hauria d'haver fet, perquè quan les coses van anar maldades, jo que no havia compartit mai res amb ningú i sempre havia rebut de tothom, vaig començar a quedar-me sola. Ja ningú no volia estar amb mi. Llavors la ràbia es va apoderar de mi i vaig perdre els amics que tenia. Potser ells no tenien de tot, com jo, però es tenien a ells i eren feliços. Jo estava sola.