MALSON

Porto treballant molts anys dia i nit, no tinc amics ni tampoc família als qui estimar, però al cap i a la fi tinc molts diners; per què, doncs, m'avorreixo? —vaig pensar—. Es clar, segur que es perquè no parlo ni miro ni escolto ningú des de fa molts anys.

Tots aquests que porto sense treballar els hauria pogut aprofitar tot aquest temps per estar amb algú.

De sobte em vaig despertar i vaig pensar "l'essencial és invisible als ulls".  Sort que tot això havia estat un malson.

 

Un trencaclosques engrescador

Vam passar un matí molt avorrit pensant que la tarda seria igual. La meva germana Laia em va proposar fer un trencaclosques de cinc-centes peces i així ho vam fer.

Jo me'n vaig cansar i vaig parar; ella va continuar.

L’endemà vam veure el trencaclosques acabat i la mare va dir: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança". Per aquest motiu la mare n'hi va regalar un altre. Em vaig adonar que havia obtingut una recompensa.

Solidaritat a la biblioteca

. L’altre dia, quan vaig entrar a la biblioteca vaig veure dos nens petits de sis i vuit anys que llegien “La Caputxeta vermella”, i quan van acabar el més petit va dir:

-Jo sóc el bo i tu ets el dolent.

Tot seguit el de vuit anys es va empipar. La bibliotecària que passava per allà els va preguntar:

-Què us passa?

Un va respondre:

-Que volem ser tots dos bons i cap de dolent.

Després vaig intervenir jo per posar pau i vaig dir:

-Ja faig jo de dolent.

Tots tres vam seguir jugant contents