Asseguts l’un davant de
l’altre, com cada tarda a la mateixa hora, a la mateixa taula. Jo faig veure
que llegeixo i ella també. Aixeco la mirada per veure si em mira, i ella també,
i veig que em mira i em faig l’orni i ella també. Li trepitjo el peu per sota
la taula i diu “ai!” i un senyor “eh” i la bibliotecària “shht” i jo “ups!”. I ric una mica i ella també.
I així va començar tot i
ja en fa set anys. Ara, l’un davant de l’altre, el mossèn em pregunta si la
vull i dic “sí”,... i ella també.
