Les parets es mouen. S’hi sent la pluja i el vent amenaça d’emportar-s’ho
tot. Però els llibres s’apilonen desordenadament damunt de caixes, de taules
mig trencades i de bancs en mal estat. Nens i nenes riuen, fullejant llibres en
idiomes que no havien vist mai abans. Ningú els diu que callin o guardin
silenci. Escola o biblioteca? Tan s’hi val. A fora, tot és misèria, por,
desesperació, desesperança. Però a dins, tot és imaginació, somni i esperança.
És una llum dins el camp de refugiats.
