Des de l’ampit de la finestra albira el món: el brogit
del trànsit i la vida frenètica de la ciutat i, més enllà, la seva mirada
travessa aquest formiguer i s’atura, complaguda, en el noi que cada dia seu al
mateix lloc de la rònega biblioteca i fulleja, parsimoniós, les velles pàgines
d’un grisenc manuscrit. L’olor de paper vell i de murs humits li arriben de
l’altra banda del carrer. Li porten records amables, mentre una llàgrima li
davalla galta avall. Si pogués tornar a ser bibliotecari...
