Quan després d’haver-se
llicenciat amb excel·lent, d’haver tret unes oposicions, d’haver-se casat i
tingut mainada i d’haver treballat trenta-cinc anys a la Biblioteca Municipal
li van dir que no era un pèsol sinó un cigró, no ho volgué acceptar de cap
manera. Ell insistí, aportà documentació acreditant que era un pèsol negre del
Berguedà. Però l’interventor ho va preceptuar d’un cop de ploma i el, fins ara,
pèsol irredempt es partí pel mig i passà a millor vida.
