INVISIBILITAT

Un silenci dens i fred i incòmode i, tal vegada, nociu i pervers s’ha instal·lat entre els dos. Cap d’ells sap perquè s’ha esberlat la seva perpètua relació, però si l’essencial és invisible als ulls, aquest binomi ha perdut l’essència i només hi resta la invisibilitat. Res. La rutina s’arrossega com una serp famolenca entre els llençols. I tanmateix resten junts com dos cossos inerts esperant l’albada. Dos ànimes que bateguen anhelant un nou dia, una nova llum, un nou demà.

Nihil nove sub sole

-“Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”!, va repetir en veu alta.

-Qui ha proposat aquest eslògan? És genial. És el que hem de trametre als votants: treball i constància per aconseguir el nostre anhel, sense perdre l’esperança... És un resum perfecte de la situació actual. Qui l’ha pensat?”, va demanar de nou el cap de campanya.

-Pompeu Fabra fa una colla d’anys”, va piular el becari, tímid, des del fons de la sala.

El silenci es va imposar. Res ha canviat tant. Cal continuar lluitant.

Melangia

Des de l’ampit de la finestra albira el món: el brogit del trànsit i la vida frenètica de la ciutat i, més enllà, la seva mirada travessa aquest formiguer i s’atura, complaguda, en el noi que cada dia seu al mateix lloc de la rònega biblioteca i fulleja, parsimoniós, les velles pàgines d’un grisenc manuscrit. L’olor de paper vell i de murs humits li arriben de l’altra banda del carrer. Li porten records amables, mentre una llàgrima li davalla galta avall. Si pogués tornar a ser bibliotecari...

EQUILIBRI

És alta, estreta, bellugadissa... Li fa por, pànic, respecte... N’ha caigut tants cops. No és un esport fàcil. Ella ho sap. Risc, equilibri, moviment... I tècnica i esforç i entrenaments i temps... Fortalesa física sí, i encara més, mental... Concentració, disciplina, agilitat, coordinació. Sent tot aquest pes. El temor retreu. Bloqueig.

De la grada, ell la mira. Ella també. Mirades creuades. Li arriba la força. Sense mots, el pare li diu: -“Ho faràs bé”. Salta i executa. L’amor mou.