Sabia
que et trobaria entre les estanteries de la biblioteca. «Això és teu», vaig dir
amb un fil de veu. Vas apartar la vista del llom d’un d’aquests autors que només
tu coneixies i et vas quedar perplex, just en el lloc on més segur et senties. «No,
no vull que em diguis res», vaig dir amb una llàgrima als ulls, subjectant el
que t’oferia. Era una ampolla de whisky a mig buidar. «No, no puc suportar
entrar casa, veure-la allà i pensar que mai més ens l’acabarem junts».
