dijous, 25 d’abril del 2013

Moltes gràcies!

Tot l'equip que hem organitzat el concurs us agraïm molt la vostra participació i us convidem a seguir participant en les properes edicions.
 
Els guanyadors d'aquesta primera edició han estat:
 
  • El millor microrelat jove per: Judit Gruas, amb el microrelat del 19 d'abril
  • El microrelat més original per: Rufus Green, amb el microrelat titulat "Eua"
  • I el microrelat més ben valorat literàriament per: Anna Mir, amb el microrelat titulat "Paraules i estralls"

dilluns, 22 d’abril del 2013

Microrelat 19 d'abril (microrel@t jove)


Era bonica i el vestit blanc li arribava fins als peus. No era difícil notar com mentia en dir “ens mantindrem fidels”. La cara se li posaria trista quan li fessin prometre amor etern i no podria evitar la llàgrima que baixaria buida. Tot seguit, marxaria evitant les cares de desconcert, contenint els crits de frustració. No estava feta per això, ningú va gosar aturar-la quan va córrer fins al penya-segat des d’on, amb un crit, desplegà les ales blanques que la van enlairar. Somrigué.

Ens coneixem?


El desconcert el neguitejava; el rostre d'aquella dona li resultava familiar, però irreconeixible. Un lleu somriure d'ella li va il-luminar per un instant la mirada, abocada al seu interior. Garbellà entre els pocs records per trobar el seu nom mentre ella li xiuxiuejava dolçament:"Ens mantindrem fidels". I malgrat no entendre'n el sentit , aquests mots li acaronaven el cor i li donaven escalfor en aquell món tan confús que s'havia instal-lat a dintre seu.

La teva amant

La teva mirada tendre ha seduït el meu cor embriagant els tots meus sentits. Escalo cap a tu com donzella misteriosa arribant al teu castell. El teu foc  de drac majestuós m'escalfa. Em mantindré fidel a tu, allà a la ciutat, seràs llum, anhel. Enyoraré els teus ulls mirant el mar, els teus petons seran mel a la tardor, les carícies em visitaran per primavera i esclataré riallera, com una adolescent.
Parirem amor, seré la teva amant, Torroella, l'Estartit, on retorna el meu destí, un nou estiu.
 

Segon microrelat 19 d'abril

Des de l'ampit de la finestra va albirar com un home d'aspecte cantellut rondava pels voltants de casa seva, un mas envoltat de terra fèrtil, a les foranies del poble.
 
Acoquinada, es va apressar a tancar les portes, es va seure en una butaca i allà va descordar la memòria i recordà qui era ell. Obrí la porta de l'entrada i anà fins a la pèrgola per acollir al seu germà i mentre s'esguardaven, els seus ulls van mormolar: Ens mantindrem fidels.
 
 
 

dissabte, 20 d’abril del 2013

Microrelat 19 d'abril


Suposo que el problema és que jo no tinc por. A mi no em fas por tu, ni les relacions. Jo no tinc por. Quan m’agrada algú tinc ganes de sentir, tinc desig de compartir. Jo vull estimar i sentir-me estimada. I no m’enamoraré de tu a través d’una pantalla o de wattssapp. Ho entens? –Si. –Jo vull viure, vull sentir, vull estimar. Busco algú per quedar-me’l i que busqui quedar-se amb mi. –M’entens? –Si. –I doncs? –Que si, que tens raó, que ens mantindrem fidels a la teva idea. –N’estàs segur? – No.
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Missi


Cada dia al vespre  els observo com s’allunyen pel caminet de casa.
Al principi, un xic de desordre. El menut vol anar a coll, la mare vol que camini, el pare diu que el duu ell. Els gossos i el gat negre encara no s’han decidit, però de sobte, com si els hagués picat un mosquit, s’aixequen i s’hi acosten, a l’alçada del pou, el dels records, n’hi dic jo.
Mentre em llepo les potes, penso que ens mantindrem fidels a la família i amb un salt arrenco a córrer fins a trobar-los.
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Paraules i estralls

Aquells vespres de trobades, tot filant paraules i notes musicals, feies créixer el somriure en els teus llavis. Jo era lluny i a prop, al mateix temps, del pas del que un no decideix, del vent que t'atrapa i et fa volar amunt fins tocar l'estrella de l'amor. Però el dol punyent de la penombra fa gemegar la nit més trista, i l'udol del desenllaç anuncia la gelada d'un hivern que es preveu erm i dolorós. I perduts a la deriva, tot sagnant cada ferida, ens mantindrem fidels al cicle de la vida.
 
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

 

I no ens rendirem

Després d'una llarga espera, el veieren pujar a la tarima i posar-se davant del micròfon. Estigué divagant molta estona exaltant les qualitats del país, com amant que s'acomiada per sempre de la seva estimada. Quan finalment digué les paraules que tots esperavem "Aquesta nit arribaran les tropes. No diré que heu de lluitar però si que espero que protegiu allò que estimeu, aquesta terra i la seva gent. Deixo el meu carrec, per unir-me a la lluita. Ens mantindrem fidels. I no ens rendirem."


divendres, 19 d’abril del 2013

21 d'agost de 1941

S'aixecà a punta de clar i es dirigí a l'estació a agafar el tren. Assegut en un banc pensà que feia dies que no menjava però no li importava. Quatre anys després veuria el seu fill que tenia pocs dies quan va deixar-lo per anar al front.
-Què és el primer que li diré?-pensà.
-Ens mantindrem fidels als nostres principis per viure dignament honrant la memòria d'aquells que han lluitat per la llibertat.
Els llavis li dibuixaren un somriure i lentament s'adormí. Faltava poc per la fi del malson.
 

Ens mantindrem fidels (Microrel@t jove)

No podia abandonar aquella criatura, era la seva última esperança per continuar lluitant. Perdria nombrosos capvespres sense percebre la seva dolça infantesa, sense sentir aquella veu tan tendra. Novells pensaments sorgiren en la seva ment, tindria que batre les ales intensament. Li acaronà les galtes i li regalà un petó, prompte s'acomiadà del menut. Unes fredes llàgrimes regalimaven pel seu rostre, mentre digueren les últimes paraules, "Ens mantindrem fidels". 
 

Imatge de l'Espriu


Així com els daurats camps de rostoll
s'estenen comes avall fins al mar,
solcats pels regalims de suor rogenca,
amarats per l'olor de temps ancestrals,
vora el blau del mar i guiats
per l'estrella matutina d'una nova albada,
així ens mantindrem fidels.


 


Fidels a Bach


“Ens mantindrem fidels, Oh, Senyor” és una de les cantates perdudes de Bach. El seminarista que va robar-la, la donà a una meuca.
Ella la va malvendre a un marxant genovès, que morí de tifus camí de Barcelona.
Dos segles d’oblit més tard, la partitura cau en mans d’un músic, soldat per força, en una rectoria a tocar d’Arenys. Està plorant d’emoció quan rep el tret per l’esquena.
 
Al legionario que l'ha mort allò li sembla un pobre botí. S'eixuga el cul amb el solo d'oboè. El troba una mica aspre.
 

dijous, 18 d’abril del 2013

El riu

Vam arribar a la vora de l'aigua, panteixant després de la corredissa a través del bosc. Em vaig mirar el braç esgarrinxat, la sang rajava però no notava dolor. El riu baixava brau i amenaçador. Les roques negres formaven una gola que amplificava el seu rugit lúgubre. El Jan mirava fixament el remolí als nostres peus. Jo mirava al Jan. Rere nostre les veus s'anaven apropant "Jan...! Jordi!..." Ens vam donar la mà i sense mirar-nos vam murmurar tots dos alhora: "Ens mantindrem fidels..."
 
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

L'altra banda

Han seguit un camí enfangat i irregular. Han patit fred, misèria, gana i malalties. Fugen d'un món que s'ensorra i es mor. Morts que han quedat a les vores de camins i carreteres, ferralles d'una derrota. I només una esperança: arribar a l'altra banda arrossegant els peus nafrats i l'ànima desfeta.
 
És de nit quan creuen la frontera. S'agafen les mans i miren enrere cap a la pàtria perduda. I amb les muntanyes per testimoni tots diuen a la vegada:
 
—Ens mantindrem fidels!
 

Fidels al nostre amor


Seurem a tocar de l’aigua,
i quasi sense adonar-nos,
ens agafarem les mans,
com sempre.
 
I sentirem  la força,
 d’aquest amor,
que neix de tant endins,
 de les nostres ànimes.
 
I tot mirant-nos als ulls,
sabrem sense dir-nos-ho,
que ens mantindrem fidels,
al nostre amor, per sempre.

Segon microrelat 18 d'abril

Després d'heretar la casa s'enfilà a les golfes. Hi havia una finestra que deixava travessar una anèmica llum entre les lamel·les de la persiana, potser per això va ensopegar amb el cove, que quedà trabucat per terra enmig d'un escampall d'andròmines plenes de pols. Es fixà en una escultura que unia Sant Sant Jordi, el drac, la princesa, la rosa i el llibre. Els acaronà. I heus aquí que es van sentir unes veus que corejaren una frase: Ens mantindrem fidels per sempre.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs
 

Microrelat 18 d'abril

Vam discutir per una estupidesa, ho sé i així i tot, em va fer mal. No tornarà a passar. Ens mantindrem fidels a l'amor, a la sinceritat i a la comprensió. Ens mantindrem fidels a nosaltres mateixos, perquè ser infidel a un mateix és el pitjor per la convivència amb l'altre i per la pròpia supervivència. Ens mantindrem fidels en el respecte vers un i vers els altres. I intentarem no faltar a tot allò bo construït en el passat i que, encara en la distància, de temps i/o espai, es manté alçat.
 
 
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

dimecres, 17 d’abril del 2013

EUA


Ja des de ben petit que convivia amb aquell gran probuema, per això mateix intentava evitar-ua, tot i que a vegades era bastant difíciu i compuicat. De petit, eus seus companys de cuasse sempre n’havien fet mofa, i més cada vegada que pronunciava eu seu nom: Carues Cuaret Couoma. Ues sessions amb el uogopeda havien produït una millora important però, tot i això, ell es sentia compuetament acompuexat. I més quan va llegir ues bases del concurs,...i aquella maueïda frase: “ens mantindrem fideus”.

Segon microrelat 17 d'abril


Encara que em mori per tornar a veure el teu somriure, encara que moris per intentar canviar uns fets, ens mantindrem fidels en els records del que un dia va ser un gran amor, un gran fracàs...

Microrelat 17 d'abril


Ens mantindrem fidels era el subtítol de la història. El títol era: he vist néixer aquest amor fins i tot abans que vosaltres. És un amor tan bell com el nostre. Ves i estima-la també.
 
Nosaltres, ens mantindrem fidels en la manera d'estimar.


Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

dimarts, 16 d’abril del 2013

Microrelat 16 d'abril 2013


Sortint de l’oficina sol tornar a casa de seguida, però els dijous triga 2 hores més a arribar-hi i es queixa davant la seva dona d’estar esgotat per la feina. Ella, les tasques casolanes fetes, cada dia es posa bonica com una diva, surt al carrer i torna a casa poc abans que hi arribi el seu marit. Té classes de francès li sol explicar. Es van casar el dia de Sant Jordi i encara ho celebren cada any, repetint la promesa que es van fer llavors: Ens mantindrem fidels!
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Estels


Pare i fill, en el seu caminar nocturn a la ribera del riu, contemplen els estels. El fill, en veure el deixant llarg i brillant d'una d'elles, pregunta.

Per què hi ha estels fugaços, papa?

Perquè algunes, no gaires, van començar a prendre consciència, defraudades i avergonyides, del que observen a la terra, del seu malmès treball, en veure un planeta farcit de misèria.

Obliden la promesa que es van fer entre elles, “ens mantindrem fidels”, i se suïciden.

Va respondre el pare.
 

dilluns, 15 d’abril del 2013

Infidel a la idea


Qui carai va tenir la genial idea? “Ens mantindrem fidels”. Fidels a què? Fidels a qui? I volen que ho expliqui amb només 500 caràcters, espais inclosos. Va home, va! Prous “mals de cap” tinc jo per haver de perdre el temps  amb aquestes bajanades.  M’hi nego rotundament! És més, em nego a creure’m que hi ha cap persona física genialment  enginyosa, capaç d’escriure un text original, inèdit i curt, i que aquest expressi quelcom coherent.
 No, ho sento senyors i senyores, però jo no jugo!
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

Microrelat 15 d'abril

Si us hagués demanat una promesa de fidelitat, un jurament d’acompanyar-me per sempre, no sé si l’haguéssiu complert. Ens mantindrem fidels va ser només un pensament meu, sense cap garantia de res. Jo sí m’he mantingut fidel a vosaltres, vosaltres no. Jo us busco cada dia, us busco i us agombolo de la millor manera que sé, però és una fidelitat no corresposta.

Hi ha dies que fugiu de mi, perquè no pugui trobar-vos i em deixeu en silenci: Paraules infidels.
 

La dona dels gats

Era gran, soltera, sense amigues. Vivia en una casa vella, amb un portal gros i corcat. Vestia de negre i tenia molts de gats. La gent li deia la senyora dels gats. Voltava de nit pels carrers remenant les escombraries. No parlava amb ningú, vaja, només amb els seus gats. Era la típica senyora que parla amb els gats.
Un dia van obrir un restaurant xinés prop de casa seva i, evidentment ella va percebre la preocupació. Va reunir-lo a tots i els va dir: “-Passi el que passi, ens mantindrem fidels!”
 

dijous, 11 d’abril del 2013

Microrelat 10 d'abril

Els titelles surten poc a poquet de la maleta: la Rossenda, que té una retirada a la Maria Aurèlia, la Trinquis, la Tereseta... i, tancant el seguici, Mardoqueu guiant el cavall.

Què busqueu? Salom és mort fa anys i han passat tan lentes les hores que no en queden. Que ja no reconeixeu Sinera? Que no trobeu el sepulcre que fou terra dels pares? Ni el somni, ni el sentit?

Digueu: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble i no caldrà que us moriu per no saber com viure.


 
 

dimarts, 9 d’abril del 2013

Microrelat 9 d'abril


- Ostres, Fidel, que no és tan difícil. Només es tracta de que en el moment d'acceptar el nomenament, tu i la resta de càrrecs electes digueu tots junts: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble”. Són deu paraules mal comptades, no em puc creure que no siguis capaç de recordar-les. Va, torna-ho a provar.
- “Jo, Fidel, em mantindré per sempre més a costa dels serveis públics del poble aquest”
- No anem bé, Fidel. No senyor, no anem gens bé!!

Sant Jordi


Ens mantindrem fidels; aquestes van ser les paraules que va passar pel cap d'en Jordi en contemplar la seva estimada princesa jaient al costat del drac en el seu bell llit de dosser daurat.
 
Ens mantindrem fidels. Aquesta antiga promesa d'amor de grans enamorats, s'amistançava al costat de la traïció en aquest jaç.
 
Tots van parlar i, àdhuc en els nostres dies, es manté aquest fet com un heroic rescat de la princesa, tot per ocultar la veritat: un homicidi per despit.
 
 

dissabte, 6 d’abril del 2013

Microrelat 6 d'abril


Aleshores, a les portes d'aquell cementiri, la llum de la lluna provocava un efecte fantasma, juntament amb les escultures d'àngels sobre algunes tombes. Era allà, Johan Wildfred, mort el 23 de juny de 1888, i a sota una inscripció "Ens mantindrem fidels".  Al costat, l' Elena de Wildfred, 22 de juny de 1888. S´hauria suïcidat Johan després de morir la seva esposa?, vet aquí la inscripció, si fos així, l´ànima no descansaria en pau pel sentiment tant trist d'haver perdut la seva estimada.

Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

En veu alta


A l'entrada del mas dels meus avis, hi havia una inscripció: “ens mantindrem fidels”. Quan era petita, aquesta frase, em tenia molt encuriosida. Significava que els avis es serien sempre fidels l'un a l'altre? Em feia molta vergonya preguntar-ho, així que vaig fer valida aquella hipòtesi. Al cap dels anys però, quan en el país es va començar a parlar d'independència, en veu alta, vaig descobrir el veritable significat d'aquella inscripció.
 

divendres, 5 d’abril del 2013

Microrelat 5 d'abril


Vam arribar amb ell de la seva estimada terra, molt lluny d’aquí, ja fa molt de temps. Ell mai es va adaptar i sempre la va enyorar. A vegades renegava d'haver deixat casa seva. Ell era així. Però nosaltres vam créixer i ens vam educar en aquest indret que ara és la nostra pàtria. Ja no hi és amb nosaltres i ens has deixat desconsolats. Però sempre ens mantindrem fidels al teu exemple pare, i a aquesta terra que tu ens has fet nostra.
 
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs

dijous, 4 d’abril del 2013

Microrelat 3 d'abril




Capficat per una profunda crisi d’idees, el poeta decidí fer reformes. Potser era el millor moment per cridar la brigada i en transformar la decoració del despatx, recuperaria inspiració. No se’n refiava, però, i preguntà pels possibles canvis. El cap, home de paraula, impressionat per la gran llibreria, assegurà:
—Ens mantindrem fidels a l’estil... També li dibuixarem unes espigues, la mar i un poble. Estem al seu servei.
El poeta fent números, preguntà:
—Ara digueu, què em costarà la reforma?
 

dimecres, 3 d’abril del 2013

L'assaig


Ara digueu: “Ens mantindrem fidels…”. Deixem-ho córrer, sona massa forçat. No em presento al càsting i ja està!

—Home, Nil, és una oportunitat única, fa temps que assages aquest poema.

—Em falta embat.

—Embat? Si ja parles com un poeta, ho faràs de conya.

L’Anna li estampa un petó als llavis i marxa corrents a la feina. En Nil es posa davant el mirall i continua: “Ens mantindrem… fidels… per sempre més… al servei d’aquest…”. Se li neguen els ulls, mai no s’ha sabut mantenir fidel en res.
 

dimarts, 2 d’abril del 2013

L'amor més fidel



Il·lustració de l'autora del microrelat
Aquell amor no li havia fallat mai, era el més fidel, sempre hi podia comptar. No es feia esperar mai i els seus silencis eren tan dolços que no necessitava paraules.  No podia dir-li "Ens  mantindrem fidels" i tampoc no calia. Quan la necessitava, ella sempre hi era. La passió que sentia era resistent al pas dels anys. I no volia canviar-la per cap altra. Se la menjava en el sentit més literal de la paraula. Adorava la xocolata.
Cliqueu aquí per veure les bases

Caguntot




 
-Caguntot.
(Pista plena.)
-Caguntot.
(Espectació a granel.)
-Caguntot.
(Redoble de tambors.)
-Caguntot.
(Nervis esmolats.)
-Caguntot.
(Focus encerclant un sostre encarpat.)
-Caguntot.
I el trapezista, amb la mirada suspesa en un equilibri mental, nota una filera de suor que li tensa l'esquena i, amb la barra horitzontal ben afermada, sent com els peus i la corda       -tibant i desafiadora- segellen un acord professional: pel què sigui, ens mantindrem fidels.

Top 10


En el Top 10 d'aquesta setmana, el primer lloc en ficció l'ocupa "Ens mantindrem fidels", un relat sobre la deriva d'un matrimoni en el món dels intercanvis de parella. En no-ficció, "Ens mantindrem fidels", un relat sobre la vigència del capitalisme tardà malgrat la trencadissa present. I en infantil-juvenil, "Ens mantindrem fidels", un relat sobre macarrons, txiquiparcs i la felicitat natural dels nens.
Cliqueu aquí per veure les bases

Un roc a la faixa



Els anys són capes de saviesa, que s’amunteguen en la nostre pròpia història, any darrera any, en una professó de ritme constant imparable. El gruix de cada una, la posem nosaltres mateixos a cop d’experiències viscudes.
En aquest mateix escull, davant del mar, ara fa cinquanta anys vàrem dir-nos: Ens mantindrem fidels.
No ens ha anant malament, estem bé junts , però tots dos sabem també que aquell dia,  vàrem creuar els dits al prometre. Ja apuntàvem maneres.
Cliqueu aquí per veure les bases