dilluns, 31 de març del 2014

La clau contra el clau


Ens besem, rebesem i de seguida ja ens hem tret la roba. Com un insaciable i insondable destí, el camí de les nostres mans i dels nostres llavis sempre troba un inimaginat indret de l'altre cos, on mai, fins ara, no hi havien estat, tastat, sospesat, humitejat, insistit, fet fremir amb aquesta delectança tan intensa, que es fa témer de no poder-la resistir. Mai no ens toquem prou. Però, calla, amor, què sento? Altre cop la clau girant al pany: el meu marit! Evaporem-nos!

Marges


Estenc els braços al teu cos arbrat, palpant tiges com malucs vinclant al vent.
Les mans trèmules resseguint la vall molsosa que davalla cap al prat, repòs plàcid albirant el paradís.
Travesso el congost que enfila el camí , t'entrelligo i escalant plecs de pell bruna arribo sota els turons.
Els dits cecs acaronen els cims de vellut on dues poncelles regalimen mel rosada, l'elixir del desig.
Una punxada em travessa i m'estremeix. Trasbalsat em sento dir “No ens toquem. Evaporem-nos”.


divendres, 28 de març del 2014

28 de març del 2014


Me’ls imagino ara ja lluny l’un de l’altre, però recordant-se per tot el temps que van passar junts. Molls encara, reviuen aquelles intenses nits a l’espigó de la Platgeta, estirats l’un al costat de l’altre, escoltant el mar, pràcticament rebotits per les onades, sentint que es desitjaven i sabent que algun dia tot acabaria. Ara es diuen “no ens toquem, evaporem-nos, o fem-nos a la marinera o amb vinagreta”. Així és la trista vida de dos musclos que un dia, dins la clova, tant es van estimar.


dimecres, 26 de març del 2014

Una orella a cada cuixa


Les mirades es van creuar, el teu oferiment a cau d’orella quan et vaig conèixer, em va fer decidir entre l’entrevista de feina o jugar amb aquells mugrons que m’apuntaven, alliberant-los de l’opressió elàstica i fer lliscar fins als turmells la blonda que s’endevinava, per mesurar el teu cos a petons.
El cap em digué, de moment no ens toquem. Evaporem-nos, a la vida val més fer cas al què et dicta el cor. 

Així que, vaig acceptar l’oferta de posar una orella a cada cuixa, i el nas peti on peti. 

dimarts, 25 de març del 2014

Whatsapp


CARI: Cuqui, hem d prlar ja! Stem mal dsd fa massa, pro t’stimo tant…

JOAN: T'stimo no nmés x com ets, sinó x com sóc jo quan stik m tu. Tkm*

CARI: Vls parar, smpre m fas l mateix. =(

JOAN:  lol ;)

CARI: Sps, e parlat m l’Erik. Ua deixat m l Sara i vol cmençr d nou,…i nse. Tu…smbla q no vulguis madurar!

JOAN: Amor era nmés na paraula buida fns q vas arribr tu i l vas omplir d significat. Tkm*

CARI: …?  

JOAN: No ens toquem. Evaporem-nos! =3

CARI: Evapora’t tu sol! :’(

(CARI  ha deixat la conversació)

No ens toquem. Evaporem-nos


Serem capaços de tocar-nos i no evaporar-nos? Podrem resistir l'embat dels cossos sense desfer-nos? Podré mirar-te als ulls i defugir el desig que proclamen? Podràs resseguir-me les valls i no sentir el gust de la set? S’estroncarà el bram i la follia que brollen en només pressentir-nos? Desem la fam a les golfes i ofeguem el batec que ens creix allà on davalla el melic. Només així aturarem les broques embogides que cremen en  l´hora en punt del plaer.

És senzill.No ens toquem.Evaporem-nos. 

dilluns, 24 de març del 2014

24 de març del 2014


Un nus de sentiments que es sostenen per un fil d’esperança…una esperança cega d’amor a la teva essència.
En aquesta nit eterna  els teus ulls brillen per mi en la foscor. Impol·lut, el cor em batega a ritme accelerat. Cel de flames, mar de plata, claror incerta de desig, sentiments reprimits a un sol instant…
T’apropes a mi, i els teus llavis embriaguen els meus sentits, i en la immensitat de les nostres mirades  ens diem en el més absolut silenci, no ens toquem, evaporem-nos…



24 de març del 2014


Et miro, com si poués en tu, tot allò que puc veure endins i que sé que pot sadollar la meva set. Em mires, nu del tot, d'una nuesa en la mirada que va molt més enllà de l’absència de roba i de la pell en la pell, esborrant distàncies i barreres. Els meus dits et freguen la galta, com si digués No ens toquem. Les teves mans em dibuixen mapes de plaer sobre el meu cos i els colors es van fent més càlids i intensos. Ens embolcallen. Som eteris i sabem volar. Ens llepem i xiuxiuegem: Evaporem-nos.

divendres, 21 de març del 2014

21 de març del 2014


Sexe i riure eren la teva combinació explosiva, la teva sagrada escriptura. El passat deixava d’existir i el futur una estupidesa. Vaig pujar a la nau al mateix compartiment que tu i  vaig dir “hauria de..” em vas tallar en sec, vivies ancorat a res i jo vivia a sotracs,  en el desconsol i tu en el plaer. Tu eres un idiota feliç quan em vas dir no ens toquem, evaporem-nos. Vaig saber que m’havia enamorat d’un monstre de set sexes. Per a tu viure era sexe i jo encara no havia après a viure.

dijous, 20 de març del 2014

20 de març del 2014

Un instant que perdura a dins l'eternitat, però quan el perceps només és un record. I en la cerca perduda d'aquest intens moment estàs al meu costat, lluitant amb el desig contra la mediocritat.
No ens Toquem. Evaporem-nos. Un núvol de partícules on l'essència del Jo es barreja amb el Tu, i formem el Nosaltres per a tornar a ser Jo.
I t'abraço i t'estimo, perquè no estic complert, perquè per un instant al teu costat, el cercle està tancat.

I ara que es torna a obrir vull tornar a començar.

dimecres, 19 de març del 2014

Sensacions




Sensació de buidor en una vida materialment plena.
Sensació d'un desig incontrolable per desfermar un cavall salvatge.
Sensació de voler a cada mil.límetre de la pell del meu cos el plaer d'unes mans voluptuoses i tendres.
Sensació de sentir un dolç massatge que em faci humitejar els llavis i el més profund del meu ésser.
Sensació d'imaginar plaer al cim dels pits, al llarg del coll, al voltant de la cintura i als palmells de les mans. 
La sensació de no ens toquem. Evaporem-nos
                     

dijous, 13 de març del 2014

13 de març del 2014


Obrir l’ordinador, clicar el teu nom com si volgués apropiar-me de tu.
Descobrir els teus mots amb la il·lusió de les primeres trobades.
Llegir com les teves lletres es posen en els meus llavis, besant-los i fent volar
papallones a dins del meu cos.
Sentir les paraules escrites recorre dolçament  la meva pell fins aturar-se en els racons més sensibles.
Gaudir plegats i escriure’ns moments de passió.
Seguir en el nostre núvol, sense voler cap dels dos tallar aquest lligam.
No ens toquem. Evaporem-nos.


dimecres, 5 de març del 2014

BASES DEL CONCURS MICROREL@TS ERÒTICS


  • Hi poden participar totes les persones físiques majors de 18 anys.
  • El microrelat no pot excedir en cap cas els 500 caràcters, espais inclosos.
  • El tema està relacionat amb l'erotisme i us proposem de redactar un microrelat eròtic de manera fina i bonica.
  • Les obres han de ser originals i inèdites.
  • Existeix una sola categoria, en la qual podrà concursar tota persona que ho desitgi major de 18 anys.
  • La participació en aquest concurs suposa el coneixement i l'acceptació d'aquestes bases.
  • El microrelat haurà de contenir les frases: No ens toquem. Evaporem-nos.


COM PARTICIPAR-HI


S'haurà d'enviar el microrelat per correu electrònic a torroella@cpnl.cat o bé a biblioteca@torroella-estartit.cat. L'assumpte haurà de ser: microrel@ts en blog. En el cos del missatge hi haurà d'haver un telèfon de contacte, un nom o pseudònim.

A mesura que es vagin rebent els microrelats, s'aniran publicant al blog del concurs http://microrelatsenblog.blogspot.com, i també es penjaran al Facebook de la Biblioteca Municipal Pere Blasi.

QUÈ ES VALORARÀ

  • Que els microrelats no superin els 500 caràcters, espais inclosos. Els microrelats que els superin quedaran automàticament fora de concurs.
  • L'originalitat del text.
  • La qualitat lingüística i literària.
  • Que no superi el termini de presentació
TERMINI

Podeu enviar els vostres relats a partir del dia 10 de març i fins al dia 13 d'abril.

JURAT

Hi haurà un jurat qualificat del món de la literatura i la llengua catalanes per valorar els microrelats.

PREMIS

Hi haurà dos premis: 
  • Premi a l'originalitat
  • Premi a la qualitat literària.

Els premis es faran públics el 22 d'abril, a les 20 h, a la biblioteca, just abans de la celebració de la revetlla de Sant Jordi, que aquest any anirà a càrrec de l'Albert Estengre amb la narració de contes de caire eròtic.


Tots dos premis constaran d'un val de 100 € per gastar en llibres.

La Biblioteca i l'Oficina de Català es reserven el dret de no acceptar ni publicar relats que incloguin paraules de mal gust, ni referències sexistes, ni relats que incitin a la violència o a la desconsideració envers les persones per qualsevol raó (sexe, raça, religió...), i en general que vagin en contra dels valors humans elementals.







CONCURS DE MICROREL@TS ERÒTICS

La Biblioteca Municipal Pere Blasi, juntament amb l'Oficina de Català de Torroella de Montgrí (Consorci per a la Normalització Lingüística), han mobilitzat de nou la xarxa social Facebook per tal de recollir un munt de microrelats amb motiu de la diada de Sant Jordi.
Per això, ens hem aventurat a organitzar el Concurs de microrelats eròtics i us proposem d'escriure'n un sobre qualsevol temàtica relacionada amb el sexe, el desig i els moments intensos que desperta sempre una situació eròtica. 

Sabem, però, que és difícil condensar una història en 500 caràcters, però tot és possible si tenim ganes de comunicar-nos i, per aquest motiu, volem que tothom s'engresqui a participar-hi, perquè aquest projecte és una manera bonica de propiciar les relacions interpersonals i de fomentar la narrativa creativa a través de les xarxes socials.

Enguany, a més, celebrem el centenari del naixement de Joan Vinyoli, un dels més grans poetes catalans del segle XX, i probablement el més influent entre les generacions posteriors de poetes catalans.

Com a homenatge a aquest gran poeta, hem triat el següent poema, el qual conté dues frases que haureu d'introduir en els microrelats que ens envieu: No ens toquem. Evaporem-nos.

        AVENTURAR-SE

Aventurem-nos un matí d'abril
a recórrer a ple sol, insinuat només,
les avingudes netes fistonades d'herba
d'aquest jardí sense encara records.

Anem fins a l'umbracle a reposar,
sense dir res, sentim-nos l'un
molt prop de l'altre. No ens toquem.
         Evaporem-nos.