És un dia típic d’estiu. Miro el cel. El dia s’aixeca i
fa xafogor. Fa dia de platja. Però a l’horitzó s’acosten grans núvols, que
creixen i creixen, són blancs i semblen cotó fluix. Passen les hores, la calor
s’intensifica, però a poc a poc es fa fosc. Els núvols són al damunt, no són
blancs, són grisos, ben grisos. Cauen les primeres gotes, de fons els trons.
Plou amb ganes. Els carres petits rius. Llampega i sento forts trons que em fan
pensar que l’essencial és invisible als ulls.
