Llegir és una aventura, així que em dirigia als bancs de vora la platja per gaudir-ne, però una meravella en va cridar l'atenció. Vaig asseure'm en un banc proper a ella i vaig poder veure-la clarament. Segur que mai ningú ha vist una noia més bonica que ella, és difícil explicar l'amor que desprenia. La llum natural li tocava als cabells castanys, provocant una brillantor preciosa. Era bell mirar-la. Tranquil·lament es va aixecar direcció a les onades i al sol, es va fondre.
