Començà a llegir a les vuit del vespre. Al cap de deu minuts pensava que potser no deixaria el llibre a mitges; a tres quarts de nou ja sabia que no aniria a dormir sense llegir-se'l tot. A les deu el cor li bategava a cent per minut. A les onze, gotes de suor li regalimaven per la cara i les galtes s'havien enrogit; semblava que tenia febre. Sabia que llegir és una aventura que no deixa indiferent, però mai hagués imaginat que acabaria enamorant-se del protagonista de la novel·la.
