dijous, 10 d’abril de 2014

Llençols humits



Estens roba  al terrat i l’ aigua et regalima braços avall. Els llençols són ales bategants que s’ inflamen i et busquen . L’ aire embriaga i t’ encén, els fils destil·len gotes afamades. No ens toquem, ens intuïm, sabem bé el que volem. Et gires i em dius: és ara, evaporem-nos.Et prenc  amb avidesa  i sento com  corre el desig , estimbant-se, cercant dreceres ràpides que ens porten a un destí encara més aqüós,  més ardent, més penetrant. Fins  lliurar-nos a l’ abisme.