Estens roba
al terrat i l’ aigua et regalima braços avall. Els llençols són ales
bategants que s’ inflamen i et busquen . L’ aire embriaga i t’ encén, els
fils destil·len gotes afamades. No ens
toquem, ens intuïm, sabem bé el que volem. Et gires i em dius: és ara, evaporem-nos.Et prenc amb avidesa
i sento com corre el desig ,
estimbant-se, cercant dreceres ràpides que ens porten a un destí encara més
aqüós, més ardent, més penetrant. Fins lliurar-nos a l’ abisme.