Tot i no poder padlar, ja que eden àdbdes i els àdbdes no
padlen, pedquè no tenen ni boca ni vocabuladi, sentien la necessitat de
comunicad-se. L’Eva eda una oliveda i en Damido un pi pinyoner. Els dies de
tdamuntana les bdanques de l’Eva es movien ped culpa dels esbufecs del vent i
li feien pessigolles al tdonc d’en Damido, que al ser un pi pinyoner eda molt
més alt. Fadt d’aquesta històdia, en Damido ben enfadat, i abans de fotde-li
una pinya, li va dir: “No ens toquem més, Eva podem-nos!!”.