dijous, 10 d’abril de 2014

On la paraula es fa més innecessària

Dalt la carena, nus en la fosca,  la fragància encén la follia del nostre delit. Ensalivem el pit acollidor, pessigollegem la fèrtil panxa i amb afany resseguim camins amagats pel nostre si, peregrinem vers la falda del pubis. Ens aturem on la paraula es fa més innecessària i el bes encén el foc de l’amor i enceta la dansa més secreta. Després, a cau d’orella, et parlo i em parles, que volem que ens escalfi l’alè.

I quan es fa clar tan sols diguem: “No ens toquem. Evaporem-nos amb el nou dia”