Dalt
la carena, nus en la fosca, la fragància
encén la follia del nostre delit. Ensalivem el pit acollidor, pessigollegem la fèrtil
panxa i amb afany resseguim camins amagats pel nostre si, peregrinem vers la
falda del pubis. Ens aturem on la paraula es fa més innecessària i el bes encén
el foc de l’amor i enceta la dansa més secreta. Després, a cau d’orella, et
parlo i em parles, que volem que ens escalfi l’alè.
I quan
es fa clar tan sols diguem: “No ens toquem. Evaporem-nos amb el nou dia”
