Ens
besem, rebesem i de seguida ja ens hem tret la roba. Com un insaciable i
insondable destí, el camí de les nostres mans i dels nostres llavis sempre
troba un inimaginat indret de l'altre cos, on mai, fins ara, no hi havien estat,
tastat, sospesat, humitejat, insistit, fet fremir amb aquesta delectança tan
intensa, que es fa témer de no poder-la resistir. Mai no ens toquem prou. Però,
calla, amor, què sento? Altre cop la clau girant al pany: el meu marit!
Evaporem-nos!