dilluns, 31 de març del 2014

La clau contra el clau


Ens besem, rebesem i de seguida ja ens hem tret la roba. Com un insaciable i insondable destí, el camí de les nostres mans i dels nostres llavis sempre troba un inimaginat indret de l'altre cos, on mai, fins ara, no hi havien estat, tastat, sospesat, humitejat, insistit, fet fremir amb aquesta delectança tan intensa, que es fa témer de no poder-la resistir. Mai no ens toquem prou. Però, calla, amor, què sento? Altre cop la clau girant al pany: el meu marit! Evaporem-nos!