diumenge, 12 d’abril de 2015

L'Orb

He sentit les teves passes enmig de la penombra. Per molt que la meva foscor constitueixi el privilegi de les coses petites, llegir és una aventura que enyoro i, amb delit, espero les nostres trobades setmanals. Encara recordo el somriure dels teus ulls verd avellana mentre la teva veu, melosa, omple l'estança de mots que m'acaronen la pell. Quan te'n vas me'n adono, massa tard, del que no t'he dit. Queda't, no te'n vagis, et robaré a faltar. Dins meu guardo el gust salat de les llàgrimes.