Dia gris....cotxe, furgoneta, turisme, simpàtic, pressa, crits, gràcies....i tornem a començar....cotxe familiar....Tot això em volta pel cap cada dia a partir de les disset hores, just quan arribo a casa i se suposa que la meva jornada laboral ha acabat. Respiro a fons, vull oblidar la monotonia de la vida d'un treballador del peatge A7, em consola saber que aviat aterraré en un indret exòtic, tinc ganes d'avançar i d'emocionar-me perquè llegir és una aventura i avui no penso deixar-la escapar.
