divendres, 10 d’abril del 2015

Microrel@t

Li quedava poc temps. Mai hagués pensat que pujar al castell de nit pogués acabar així. De sobte, una mà se li oferí. Era una altra ànima a punt de caure. Cara a cara, sota la llum de la lluna, es miraren. No es van dir res, no calia. Van baixar agafats de la mà, com si es coneguessin de tota la vida. La propera vegada que volguessin viure emocions fortes sabien què farien: llegir, és tota una aventura.....