dilluns, 31 de març de 2014

Marges


Estenc els braços al teu cos arbrat, palpant tiges com malucs vinclant al vent.
Les mans trèmules resseguint la vall molsosa que davalla cap al prat, repòs plàcid albirant el paradís.
Travesso el congost que enfila el camí , t'entrelligo i escalant plecs de pell bruna arribo sota els turons.
Els dits cecs acaronen els cims de vellut on dues poncelles regalimen mel rosada, l'elixir del desig.
Una punxada em travessa i m'estremeix. Trasbalsat em sento dir “No ens toquem. Evaporem-nos”.