Estenc els braços al teu cos
arbrat, palpant tiges com
malucs vinclant al vent.
Les mans trèmules resseguint la vall
molsosa que davalla cap al prat, repòs plàcid
albirant el paradís.
Travesso el congost que enfila
el camí , t'entrelligo i escalant plecs de pell bruna
arribo sota els turons.
Els dits cecs acaronen els cims de vellut on dues poncelles regalimen mel rosada, l'elixir del desig.
Una punxada em travessa
i m'estremeix. Trasbalsat em sento dir “No ens toquem. Evaporem-nos”.
