divendres, 28 de març de 2014

28 de març del 2014


Me’ls imagino ara ja lluny l’un de l’altre, però recordant-se per tot el temps que van passar junts. Molls encara, reviuen aquelles intenses nits a l’espigó de la Platgeta, estirats l’un al costat de l’altre, escoltant el mar, pràcticament rebotits per les onades, sentint que es desitjaven i sabent que algun dia tot acabaria. Ara es diuen “no ens toquem, evaporem-nos, o fem-nos a la marinera o amb vinagreta”. Així és la trista vida de dos musclos que un dia, dins la clova, tant es van estimar.