Me’ls imagino ara ja lluny l’un de l’altre, però
recordant-se per tot el temps que van passar junts. Molls encara, reviuen
aquelles intenses nits a l’espigó de la Platgeta, estirats l’un al costat de
l’altre, escoltant el mar, pràcticament rebotits per les onades, sentint que es
desitjaven i sabent que algun dia tot acabaria. Ara es diuen “no ens toquem,
evaporem-nos, o fem-nos a la marinera o amb vinagreta”. Així és la trista vida
de dos musclos que un dia, dins la clova, tant es van estimar.
