dimecres, 26 de març de 2014

Una orella a cada cuixa


Les mirades es van creuar, el teu oferiment a cau d’orella quan et vaig conèixer, em va fer decidir entre l’entrevista de feina o jugar amb aquells mugrons que m’apuntaven, alliberant-los de l’opressió elàstica i fer lliscar fins als turmells la blonda que s’endevinava, per mesurar el teu cos a petons.
El cap em digué, de moment no ens toquem. Evaporem-nos, a la vida val més fer cas al què et dicta el cor. 

Així que, vaig acceptar l’oferta de posar una orella a cada cuixa, i el nas peti on peti.