Les mirades es van creuar, el teu
oferiment a cau d’orella quan et vaig conèixer, em va fer decidir entre
l’entrevista de feina o jugar amb aquells mugrons que m’apuntaven,
alliberant-los de l’opressió elàstica i fer lliscar fins als turmells la blonda
que s’endevinava, per mesurar el teu cos a petons.
El cap em digué, de moment no ens toquem. Evaporem-nos, a la vida
val més fer cas al què et dicta el cor.
Així que, vaig acceptar l’oferta
de posar una orella a cada cuixa, i el nas peti on peti.
