En obrir la porta del
laboratori me'l vaig trovar allà, com sempre. Treballava dia i nit amb el seu projecte.
S'ha d'estar sonat. Una màquina del temps? Si realment hagués estat possible, ja s'hauria
inventat!
Em vaig recolzar un segon, l'havia de convèncer perquè
baixés a sopar. Quan… de sobte… una palanca es va activar… i… l'essencial es
invisible als ulls!
