Porto
treballant molts anys dia i nit, no tinc amics ni tampoc família als qui
estimar, però al cap i a la fi tinc molts diners; per què, doncs, m'avorreixo?
—vaig pensar—. Es clar, segur que es perquè no parlo ni miro ni escolto ningú
des de fa molts anys.
Tots
aquests que porto sense treballar els hauria pogut aprofitar tot aquest temps
per estar amb algú.
De
sobte em vaig despertar i vaig pensar "l'essencial és invisible als
ulls". Sort que tot això havia estat un malson.
