El primer raig de llum ha decidit entrar en el moment més oportú per la porta; no he parat ull en tota la nit i sembla que el cap m’hagi d’explotar. Un frec de pell contra pell, el teu petó al coll i un bon dia passat per una boca seca, em fan veure que l’essencial és invisible als ulls. No has aparegut amb l’esmorzar a les mans, no has xiuxiuejat fins a l’infinit i tornar infinitament de cops. Aleshores recorda’m que res és etern, res és per sempre, res és mai, res és orgull.
