Un silenci dens i fred i incòmode i, tal vegada, nociu i pervers s’ha instal·lat entre els dos. Cap d’ells sap perquè s’ha esberlat la seva perpètua relació, però si l’essencial és invisible als ulls, aquest binomi ha perdut l’essència i només hi resta la invisibilitat. Res. La rutina s’arrossega com una serp famolenca entre els llençols. I tanmateix resten junts com dos cossos inerts esperant l’albada. Dos ànimes que bateguen anhelant un nou dia, una nova llum, un nou demà.
