Plovia sense parar, i cada gota que queia eren dos llàgrimes més que sortien dels meus ulls. Recordava el camí que aquell petit individu va recòrrer al meu costat. No m'esperava aquesta decisió del destí, però així va ser. Aquells ulls blaus, intensos de mirada clara, que mai podré treure dels meus pensaments, un dia es van apagar. L'essencial és invisible als ulls, i encara que ja no la vegi, la segueixo estimant tant com quan estava aquí al meu costat. No, no era només un gat…
