Cada dia al vespre els observo com s’allunyen pel caminet de
casa.
Al principi, un xic de desordre. El menut vol
anar a coll, la mare vol que camini, el pare diu que el duu ell. Els gossos i
el gat negre encara no s’han decidit, però de sobte, com si els hagués picat un
mosquit, s’aixequen i s’hi acosten, a l’alçada del pou, el dels records, n’hi
dic jo.
Mentre em llepo les potes, penso que ens
mantindrem fidels a la família i amb un salt arrenco a córrer fins a
trobar-los.
Cliqueu aquí per veure les bases del concurs
