dimecres, 3 d’abril de 2013

L'assaig


Ara digueu: “Ens mantindrem fidels…”. Deixem-ho córrer, sona massa forçat. No em presento al càsting i ja està!

—Home, Nil, és una oportunitat única, fa temps que assages aquest poema.

—Em falta embat.

—Embat? Si ja parles com un poeta, ho faràs de conya.

L’Anna li estampa un petó als llavis i marxa corrents a la feina. En Nil es posa davant el mirall i continua: “Ens mantindrem… fidels… per sempre més… al servei d’aquest…”. Se li neguen els ulls, mai no s’ha sabut mantenir fidel en res.