divendres, 19 d’abril de 2013

21 d'agost de 1941

S'aixecà a punta de clar i es dirigí a l'estació a agafar el tren. Assegut en un banc pensà que feia dies que no menjava però no li importava. Quatre anys després veuria el seu fill que tenia pocs dies quan va deixar-lo per anar al front.
-Què és el primer que li diré?-pensà.
-Ens mantindrem fidels als nostres principis per viure dignament honrant la memòria d'aquells que han lluitat per la llibertat.
Els llavis li dibuixaren un somriure i lentament s'adormí. Faltava poc per la fi del malson.