Des de l'ampit de la finestra va albirar com un home d'aspecte cantellut rondava pels voltants de casa seva, un mas envoltat de terra fèrtil, a les foranies del poble.
Acoquinada, es va apressar a tancar les portes, es va seure en una butaca i allà va descordar la memòria i recordà qui era ell. Obrí la porta de l'entrada i anà fins a la pèrgola per acollir al seu germà i mentre s'esguardaven, els seus ulls van mormolar: Ens mantindrem fidels.
