dilluns, 22 d’abril de 2013

Microrelat 19 d'abril (microrel@t jove)


Era bonica i el vestit blanc li arribava fins als peus. No era difícil notar com mentia en dir “ens mantindrem fidels”. La cara se li posaria trista quan li fessin prometre amor etern i no podria evitar la llàgrima que baixaria buida. Tot seguit, marxaria evitant les cares de desconcert, contenint els crits de frustració. No estava feta per això, ningú va gosar aturar-la quan va córrer fins al penya-segat des d’on, amb un crit, desplegà les ales blanques que la van enlairar. Somrigué.