dilluns, 4 d’abril de 2016

A UN PAS

Definitivament estan fets l’un per l’altre. S’adoren, s’estimen, es desitgen, però mai s’ho han dit. De petits eren veïns, més tard companys a l’escola, després, mentre estudiaven, van compartir pis a Barcelona, però mai res. Així és com l’amor mou, el temor retreu i el silenci parla. Ara ell, en Roc, té dues filles i ella, la Mel, s’ha casat fa poc amb un noi australià. Sovint es creuen a Plaça, es miren, somriuen i es diuen adéu. I marxen pensant què hagués passat si... Però mai ho sabran.