dimarts, 5 d’abril de 2016

NITS D'ESTIU

Fa 299 dies, 3 hores i 27 segons que tu i la meva llum vau marxar. Porto recolzada en aquesta finestra recordant el que solíem ser des de l’últim petó, des de l’últim cop que em vaig sentir viva. Ara la misèria m’envolta i les llàgrimes no em deixen veure més enllà. Ja ho deien ja, que del meu amor no series mereixedor, que de la teva presència seria esclava. Jo ja l’entenc, la teva desesperació envers la cerca de la perfecció. Però amor, no creus que és pobre aquell qui rep i no dóna?