divendres, 22 d’abril de 2016

POBRE ÉS AQUELL QUI REP...

Pobre és aquell qui rep i no dóna, perquè el que no és capaç de donar el que té, no és ningú, només una ànima solitària que erra divagant per aquesta trista vida, sola i esmaperduda. La solitud l’amara i té tot, però no té res. No és pobre qui té pocs béns, sinó aquell que molts en desitja, sobretot allò que no té. L’enveja l’ofega. Malfiat del món. Està sol, transparent per a tots, no és ningú. I què és el millor que tenim? Som nosaltres mateixos, som el que fem i si no donem no rebem.